Memòria democràtica, infància i país en clau actual
Obertura del magazín amb la capçalera de Notícies en xarxa | Migdia i primera crònica des de l’homenatge de la Diputació de Barcelona a les víctimes del franquisme. Carles Vallejo alerta de la banalització del franquisme i cita dades del CIS. Marta Farrés defineix el “franquisme sociològic” i denuncia que encara es qüestiona la democràcia, l’estat de les autonomies i les víctimes del règim. S’explica també l’anunci de l’alcalde de Caldes de Montbui de reclamar els diners espoliats. En paral·lel, es detalla el debat al Parlament sobre el pacte nacional de memòria democràtica, la transformació de Via Laietana en espai de memòria i la retirada de símbols franquistes, així com la importància de les polítiques de memòria davant l’extrema dreta. S’introdueix la dada del Memorial Democràtic sobre la reducció de vestigis franquistes i el material educatiu “50 raons de per què en Franco no es vivia millor” per combatre la desinformació entre joves.
Es dona la notícia de darrera hora: el Tribunal Suprem condemna el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per revelació de secrets, arran de la filtració de dades de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Es detallen la multa, la inhabilitació especial pel càrrec i la indemnització a Alberto González Amador. Tot seguit, s’obre el bloc dedicat al Dia Mundial de la Infància, amb dades greus de pobresa infantil i augment de la violència sexual, introduïdes breument abans d’un canvi de bloc.
Es presenta el pla del Departament d’Interior per reduir la sinistralitat a la AP-7, especialment al tram de les Terres de l’Ebre (Calafat–Amposta). Núria Parlón explica la reducció de velocitat per a turismes i camions i les dades d’accidents, majoritàriament en sentit sud. Es detallen mesures de formació per a camioners, controls de velocitat i macrocontrols de vehicles pesants. A continuació, es relata l’avaria de senyalització a la línia R3, que ha aturat la circulació entre la Garriga i Puigcerdà des de primera hora del matí, la posada en marxa de busos alternatius i el restabliment parcial i total del servei, amb el testimoni d’una usuària afectada.
S’inicia el bloc econòmic amb l’estudi de la Diputació de Barcelona que mostra una facturació rècord de més de 365.000 milions d’euros de les empreses barcelonines el 2023 i una previsió encara superior per al 2024. Es destaquen les empreses amb més facturació i les comarques i ciutats capdavanteres. Després, s’aborda la concentració de treballadors del servei 112 davant d’Interior, reclamant la internalització del servei i denunciant la precarietat laboral i incidències com l’ús de contestadors que deixen trucades sense atendre. Finalment, es descriu la situació de la residència Sant Bernabé de Berga, amb familiars denunciant la degradació del servei, manca de personal i d’informació, deficiències d’higiene i atenció, i anunciant possibles mobilitzacions.
Es presenta el centenari dels cinemes Verdi, que compliran 100 anys el 2026. Es detallen les activitats commemoratives: ampliació amb dues noves sales, increments d’aforament, projeccions gratuïtes a biblioteques, llibre, documental i exposició fotogràfica, així com el focus especial del BCN Film Fest. Tot seguit s’obre un primer bloc d’esports, amb la prèvia del partit del Barça femení a Stamford Bridge a la Champions, repàs de resultats de la jornada europea de futbol femení, debut de Xavi Pascual a la banqueta del Barça de bàsquet a l’Eurolliga, derrota ajustada del Baxi Manresa a la pista del Venezia, victòria del Joventut amb cistella final a la Champions FIBA i triomf de l’equip d’handbol del Barça contra el PSG que el consolida en segona posició de grup.
Intervenció de l’artista Roser Martínez en una secció creativa sobre la creativitat i la vida quotidiana. A través d’una anècdota a la cua d’una peixateria i la conversa amb una senyora gran que celebra tenir “un dia sencer per perdre’l”, reflexiona sobre la pressió del rendiment constant, la necessitat de desaccelerar i gaudir del present, i la importància d’observar petites coses com la manera de caminar dels coloms. Es reivindica el “perdre el temps” com a acte sagrat i com a espai per reconnectar amb un mateix, més enllà de la productivitat.
Reentrada oficial de la franja de Notícies en xarxa | Migdia amb sumari de titulars: 50 anys de la mort de Franco i alerta d’entitats de víctimes sobre discursos d’odi; aprovació del pacte nacional de memòria democràtica; condemna del fiscal general; dades de pobresa infantil; pla de seguretat a l’AP-7; ampliació dels cinemes Verdi i prèvia esportiva. A continuació es reprèn, amb més detall, el bloc de memòria democràtica: crònica de l’acte de la Diputació, paraules de Carles Vallejo i Marta Farrés sobre el franquisme sociològic, anunci d’Isidre Pineda, i relat del debat i la moció parlamentària sobre Via Laietana i les polítiques de memòria. S’exposen les posicions dels diferents partits, el paper de Ramon Espadaler, i es recorda que la futura llei de memòria democràtica s’ha de completar en el primer trimestre vinent.
Es focalitza en el cas del monument franquista de la Batalla de l’Ebre a Tortosa. Es recorden els passos legals: descatalogació com a bé patrimonial, inici de les obres de retirada el 2021, aturades per denúncies, i situació actual a l’Audiència Provincial de Tarragona. Es destaca que el Tribunal Suprem no ha admès el recurs contra la descatalogació, la qual cosa acosta la retirada, i s’apunten com a elements clau la nova llei de memòria històrica i el catàleg estatal de monuments a retirar. Després es torna a aprofundir en la sentència del Tribunal Suprem contra el fiscal general Álvaro García Ortiz, detallant les penes econòmiques i d’inhabilitació i la presència de vots particulars de magistrades progressistes.
Bloc monogràfic sobre infància. UNICEF exposa que més d’un terç dels infants a Catalunya estan en risc de pobresa o exclusió i que les denúncies de violència sexual han augmentat un 60%, majoritàriament en entorn familiar. Es reflexiona sobre l’impacte en l’educació i l’alimentació i es reivindica l’Estratègia catalana contra la pobresa infantil. Es presenta la campanya de joguines de Creu Roja, amb l’objectiu de recollir 48.000 joguines per a 16.000 infants, insistint que siguin noves, no sexistes i no bèl·liques. Finalment, Comissions Obreres alerta que l’alumnat amb necessitats de suport educatiu s’ha multiplicat per més de tres des del 2017, mentre que els recursos només han pujat un 40%, posant en risc l’educació inclusiva i reclamant 378 milions d’euros addicionals.
Es torna a presentar amb més detall el pla de reducció de la sinistralitat a l’AP-7. Es concreta la reducció de velocitat per a turismes i camions, la vigència temporal de la mesura (fins al 31 de març com a mínim), i l’èmfasi en la combinació de control i pedagogia. Es recalca que el tram més conflictiv és el de baixada entre Calafat i Amposta, que concentra la majoria d’accidents i on s’aplicaran mesures específiques, juntament amb programes de formació adreçats a camioners, especialment els estrangers que bescanvien el permís de conduir.
Bloc que combina economia i vulnerabilitat social. Es desenvolupen les dades de l’estudi de la Diputació de Barcelona sobre el rècord de facturació de les empreses barcelonines, la seva importància dins l’economia catalana, i el paper de sectors i territoris concrets. Tot seguit, es dona veu a l’Ajuntament de Girona i Càritas, que reclamen accelerar la llei del sensellarisme i dotar-la de recursos, recordant que més de la meitat de les persones ateses per Càritas viuen en infrahabitatge. Es presenta la campanya “Amb llei, amb llar”. La secció es tanca amb el reportatge de l’Obrador de galetes El Rosal de Tàrrega, exemple de projecte d’economia social que combina tradició, feina per a persones vinculades a l’Associació Alba i productes de qualitat orientats a la campanya de Nadal.
Es recupera la protesta dels treballadors del 112, que denuncien condicions precàries, falta de reconeixement i incompliment del compromís d’internalitzar el servei. Es posen exemples concrets de mala qualitat del servei deguts a l’actual model externalitzat. A continuació, s’entra al bloc cultural: es torna a explicar el centenari dels cinemes Verdi i les activitats previstes, incloent l’ampliació amb dues noves sales, i es presenta el primer avançament del cartell del festival Porta el Blau a l’Escala amb el concert de comiat de La Fúmiga al Fòrum d’Empúries. Es subratlla la combinació de cultura, patrimoni i música en directe.
Tancament esportiu ampliat. Es reprèn la prèvia del partit de Champions del Barça femení contra el Chelsea, amb declaracions de Pere Romeu sobre les claus tàctiques (possessió, control i evitar pèrdues). S’informa dels classificats de la Copa Catalunya masculina. En bàsquet, s’aprofundeix en el debut de Xavi Pascual amb el Barça, la derrota ajustada del Baxi Manresa a la pista del Venezia i la victòria agònica del Joventut a la Champions FIBA, que li dona la primera posició de grup. En handbol, es repassa la victòria del Barça a la pista del PSG i el seu impacte en la classificació per als quarts de final. Finalment, en waterpolo, es destaca el triomf de l’Atlètic Barceloneta sobre el Sabadell a la Champions masculina i la preparació del CN Terrassa per buscar una nova victòria a l’Eurocup contra el JUG croat.
Resum general
L’informatiu Notícies en xarxa | Migdia recorre l’actualitat política, social, econòmica, cultural i esportiva de Catalunya amb un fil conductor clar: la defensa de la democràcia i dels drets fonamentals (memòria històrica, infància, educació, seguretat viària i serveis públics), combinada amb dades econòmiques positives i activitat cultural i esportiva intensa.
1. Memòria democràtica i franquisme
Homenatge de la Diputació i alerta contra la banalització
- Acte d’homenatge de la Diputació de Barcelona a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco.
- Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme, alerta del perill de banalitzar el franquisme, citant dades del CIS (un 21% de la població valora com a bons o molt bons els anys de dictadura).
- Subratlla que cal explicar als joves que els problemes actuals (com l’habitatge) no són culpa de la democràcia, sinó del capitalisme, i que cal reforçar les polítiques públiques de memòria.
- Marta Farrés, vicepresidenta de la Diputació i alcaldessa de Sabadell, denuncia el “franquisme sociològic” encara present:
- Qüestionar la democràcia i considerar pitjors els governs democràtics que la dictadura. - Atacar l’estat de les autonomies i defensar el centralisme. - Menystenir o ridiculitzar les víctimes del règim, fins i tot en seus parlamentàries.
“El franquisme sociològic existeix. [...] Això és franquisme i això és feixisme, i s’ha de dir.”
- L’alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, anuncia que reclamarà els diners espoliats pel franquisme a l’ajuntament, exemple de la dimensió econòmica pendent de la reparació.
Pacte nacional de memòria democràtica i Via Laietana
- El Parlament de Catalunya aprova, amb el suport de tots els grups excepte PP i Vox, l’impuls d’un pacte nacional de memòria democràtica, amb participació d’entitats i institucions.
- Es demana també la marxa de la Policia Nacional de la comissaria de Via Laietana 43 de Barcelona per convertir-la en espai íntegrament dedicat a la memòria democràtica.
- Moció impulsada pels Comuns. El diputat Andrés García Berrio defensa que és la millor manera de reparar les víctimes del franquisme.
- Junts, ERC i la CUP donen suport al trasllat de la policia i a la resignificació de l’espai. Francesc de Dalmases (Junts) i Ester Capella (ERC) vinculen el cas a la retirada de monuments franquistes, especialment el monument a la Batalla de l’Ebre a Tortosa.
- Crítica als tribunals que posen per sobre de la memòria de les víctimes uns suposats drets d’autor sobre monuments franquistes.
- Ramon Espadaler, conseller de Justícia, remarca que el “mai més” és més vigent que mai davant l’augment de l’extrema dreta a Catalunya, Espanya i Europa.
“El mai més, el no repetir, té més sentit que mai.”
- PP: Alberto Villagrasa, a més de condemnar el franquisme, reclama condemnar igualment el comunisme.
- Vox qualifica les polítiques de memòria democràtica de “panflet totalitari”.
- El Parlament preveu aprovar la nova llei de memòria democràtica el primer trimestre de l’any vinent.
Vestigis franquistes i educació contra la banalització
- Encara hi ha nombrosos vestigis franquistes a Catalunya: monuments, làpides, carrers i, sobretot, plaques d’habitatge.
- El Memorial Democràtic va comptabilitzar el 2010 prop de 4.000 elements de simbologia franquista, més de 90% plaques d’habitatge.
- El 2019, després de retirar més de 2.000 elements i modificar-ne més de 400, en quedaven uns 1.300 pendents d’actuació. - En els darrers anys la xifra segueix baixant, però la feina no està completada.
- Jordi Font, director del Memorial Democràtic, subratlla la importància de portar-ho als paràmetres d’una societat democràtica i del paper de les administracions en educar les noves generacions.
- Una enquesta del CIS mostra que un 13% dels joves de 18 a 24 anys consideren que una dictadura pot ser preferible a la democràcia.
- Per combatre la desinformació, el Departament d’Educació impulsa el material didàctic “50 raons de per què en Franco no es vivia millor”.
- Enric Montaner, docent dels camps i entorns d’aprenentatge, explica que cal contradir tòpics amb dades històriques i criteris rigorosos.
“Fem una mirada més historiogràfica, portem base, dades.”
Cas Tortosa: monument de l’Ebre judicialitzat
- El monument franquista a la Batalla de l’Ebre a Tortosa continua en litigi, però la seva retirada es veu més a prop.
- El Tribunal Suprem no admet a tràmit un recurs contra la descatalogació del monument com a bé patrimonial, decisió presa el 2020 per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre per facilitar-ne la retirada.
- Les obres de retirada, iniciades per la Generalitat el 2021, es van aturar per denúncies d’entitats locals i ara el cas està a l’Audiència Provincial de Tarragona per la llicència d’obres.
- Possibles vies d’acceleració:
- Nova llei de memòria històrica que expliciti la retirada del monòlit. - Catàleg estatal de monuments franquistes a eliminar.
2. Justícia i escàndol institucional: condemna del fiscal general de l’Estat
- El Tribunal Suprem condemna el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de dades reservades.
- El cas deriva de la filtració d’un correu amb dades d’Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
- A més de la inhabilitació especial per a l’alta responsabilitat, se li imposa:
- Multa de 12 mesos amb quota diària de 20 €. - Pagament de les costes processals, inclosa l’acusació particular. - Indemnització de 10.000 € a González Amador per danys morals.
- Les magistrades progressistes Ana María Ferrer i Susana Polo anuncien vots particulars, fet que apunta a divisió interna a la Sala.
3. Drets de la infància, pobresa i violència
Pobresa infantil i abusos
- Per Dia Mundial de la Infància (20 de novembre) es destaquen dades molt preocupants:
- Més d’1 de cada 3 infants a Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social. - Les denúncies per violència sexual contra infants han augmentat prop d’un 60%. - En el 85% dels casos, els abusos es produeixen en l’entorn familiar, sovint envoltats de negació de la realitat.
- Roger García Rodoreda (UNICEF Catalunya) remarca que aquesta situació vulnera drets bàsics i afecta:
- L’experiència educativa. - L’alimentació i les condicions de vida quotidianes.
La pobresa infantil és “una vulneració de drets perquè afecta el dia a dia dels nens i nenes”.
- Es posa l’accent en l’Estratègia catalana contra la pobresa infantil (aprovada l’any anterior) com a eina clau que encara cal desplegar amb ambició.
Drets dels infants als centres educatius
- L’Institut Escola Feixes de Terrassa commemora el Dia dels Drets dels Infants amb activitats pedagògiques.
- Alumnes entrevistats posen l’accent en:
- El dret a la llibertat d’expressió, sovint coartat per judicis i menysteniments. - La necessitat de seguir reivindicant per millorar la situació dels infants i adolescents.
“Hem de seguir reivindicats per arribar on volem, que encara no hem fet molta cosa i encara queden coses per millorar.”
Campanya de joguines de Creu Roja
- Creu Roja engega la 34a campanya de joguines amb l’objectiu de recollir 48.000 joguines per a 16.000 infants vulnerables a Catalunya.
- Lema: “Els seus drets en joc”, que vincula joguina i dret al joc, igualtat i dignitat.
- Es demanen joguines:
- Noves. - No sexistes. - No bèl·liques. - Amb valors (cooperatives, sostenibles, educatives).
- S’habiliten prop de 200 punts de recollida a Barcelona i l’àrea metropolitana, i s’anima també a fer aportacions econòmiques online.
4. Educació inclusiva i manca de recursos
- Comissions Obreres alerta que el dret a l’educació inclusiva està en perill a Catalunya.
- Des del curs 2017 (inici del desplegament del decret d’escola inclusiva):
- L’alumnat amb necessitats de suport educatiu ha passat de 90.000 a més de 300.000 (+230%). - La inversió només ha augmentat un 40%.
- El sindicat calcula que caldrien 378 milions d’euros addicionals per garantir:
- Educació inclusiva de qualitat i equitativa. - Reducció de la sobrecàrrega del personal docent i no docent. - Millores en les condicions de treball que repercuteixin en l’èxit educatiu i el rendiment acadèmic.
- Es denuncia que:
- Hi ha alumnes amb dificultats no detectades. - Els infants més vulnerables es concentren sobretot en centres públics, no en els concertats.
“Demanem el dret a l’educació per a tots els infants [...] per garantir aquesta educació inclusiva de qualitat i d’equitat per a tot l’alumnat.”
5. Mobilitat, seguretat viària i transport públic
Pla per reduir la sinistralitat a l’AP-7
- El govern presenta una nova estratègia a l’AP-7, especialment al tram de Terres de l’Ebre (Calafat–Amposta), el més sinistrat de la xarxa viària.
- Tres pilars:
- Menys velocitat (mesura estrella). - Més controls. - Més pedagogia per a conductors, sobretot camioners.
- Mesures clau:
- Reducció de velocitat a 100 km/h per a turismes i 80 km/h per a camions en sentit sud. - Ampliació dels controls de velocitat i de prohibició d’avançaments de vehicles pesants. - Macrocontrols per a camions a tota l’AP-7. - Formació específica per a conductors de camions estrangers que bescanvien permís.
- Núria Parlón, consellera d’Interior, explica que la majoria d’accidents greus es donen a la baixada en sentit sud, tot i que molts impactes finals són en sentit nord per sortides de via.
Avaria a la línia R3 i transport alternatiu
- Incidència greu a la línia R3 de Rodalies (entre la Garriga i Puigcerdà) per una avaria de senyalització de DIF.
- Tall total de circulació des de les 7 h. A les 7.30–8 h es restableix parcialment fins a Vic, però el tram fins a Puigcerdà queda sense servei fins prop de les 12.30 h.
- S’habiliten busos alternatius, però molts usuaris es troben sense informació clara ni previsió, cosa que genera retards superiors als 15 minuts quan la línia es reobre.
- Testimoni de la Maria, estudiant de Ripoll, que explica com la manca d’informació l’ha deixat sense tren i pendent del primer bus improvisat, arribant tard als estudis.
6. Economia: empreses barcelonines en màxims històrics
- Informe de la Diputació de Barcelona: les empreses de la província surten enfortides de la crisi de la Covid.
- Facturació 2023: més de 365.000 milions d’euros, el 80% del volum de negoci de totes les societats amb seu social a Catalunya.
- Estimació 2024: més de 390.000 milions d’euros (+6,4%), xifra més elevada de l’última dècada.
- Empreses amb més facturació a la província:
- Seat - Lidl - Volkswagen - També destaquen Boehringer (Bulling?), MediaMarkt, Casa Tarradellas, Agbar/Adams (segons transcripció).
- Ana María Martínez, diputada de Desenvolupament Econòmic, subratlla:
- La solidesa i diversitat del teixit productiu. - L’objectiu de generar ocupació de qualitat i impulsar la innovació.
- Per territoris:
- Comarques líders: Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental. - Municipis capdavanters: Barcelona, Martorell i Sant Cugat del Vallès.
7. Vulnerabilitat social i sensellarisme
Sense llarisme a Girona i reclam d’una llei ambiciosa
- A Girona, l’Ajuntament i Càritas Diocesana reclamen accelerar la llei del sensellarisme que es tramita al Parlament.
- Volen garantir que el text final no rebaixi la protecció de les persones sense llar i que vingui acompanyat de pressupost suficient.
- La llei s’espera per principis de 2026 i es vincula directament a la crisi d’accés a l’habitatge.
- Àngels Camós (Càritas):
- L’habitatge és una vulneració de drets flagrant que afecta tant persones sense llar com població general. - Més del 50% de les persones ateses per Càritas viuen en infrahabitatge.
- Presenten la campanya “Amb llei, amb llar”, amb activitats i jornades coincidint amb el dia de les persones sense llar.
Situació crítica a la residència Sant Bernabé de Berga
- Familiars de residents de la Residència Sant Bernabé (Berga) denuncien una greu degradació assistencial des que la gestió és de Vida Senior Vilanova.
- Principals queixes:
- Manca d’activitats d’estimulació. - Pitjor qualitat dels àpats. - Deficiències d’higiene i neteja i estat de les instal·lacions. - Absència de treballadora social. - Rotació elevada de personal i infermeria insuficient. - Falta d’informació a les famílies i poca transparència econòmica i de gestió.
- Tot i diverses reunions amb l’Ajuntament, les famílies consideren les mesures insuficients i preparen mobilitzacions per defensar la dignitat de la gent gran.
Obrador social de galetes El Rosal
- L’Obrador de galetes El Rosal de Tàrrega (Urgell), projecte centenari, artesà i amb valor social, viu el seu moment fort amb la campanya de Nadal.
- Aquest any:
- Inicien dos torns de producció des de l’1 de juliol. - Des de l’octubre, treballen les 24 hores per atendre l’alta demanda. - Previsió de producció: 26.000 kg de galetes, un 70% del total anual. - Contractació de 12 persones més, moltes vinculades a l’Associació Alba de Tàrrega, reforçant la dimensió inclusiva i laboral del projecte.
- Mari Luz Mata, coordinadora de l’obrador, explica que cada any creixen un 10–12%, i que aposten fort per la campanya, que els acaba funcionant.
- Novetats:
- “Pactió”: caixeta en forma de tronc de Nadal amb tres arrugadets. - Caixa commemorativa dels 50 anys de l’Associació Alba.
Es remarca que els clients valoren cada cop més la qualitat del producte i el valor social del projecte.
8. Serveis públics: emergències 112 i debat sobre la gestió
- Treballadors del 112 es concentren davant del Departament d’Interior per reclamar:
- Que la Generalitat no renovi la concessió amb l’empresa privada Cerveo (antiga Ferrovial). - La internalització del servei com a servei públic i directe.
- Denuncien:
- Condicions laborals precàries (conveni equiparable al telemàrqueting, tot i la responsabilitat del servei d’emergències). - No pagament adequat de les hores nocturnes, pitjor que en altres comunitats, com Castella-la Manxa. - Incidències greus en el servei, com un cas d’ús de contestador automàtic durant 25 minuts en ple servei a Zona Franca, que va deixar trucades sense atendre.
- Sindicalistes com Martí Ballbé (CGT, Reus) i Andrea Hernández (Barcelona) recorden que:
- Hi ha un compromís parlamentari i un acord de govern per internalitzar el 112. - En lloc d’això, s’ha allargat la privatització quatre anys més.
Reclamen un conveni propi i reconeixement de l’alt nivell de responsabilitat del servei, clau per a la seguretat ciutadana.
9. Cultura i música
Centenari dels cinemes Verdi
- El 2026, els cinemes Verdi de Barcelona compliran 100 anys (van obrir l’11 de febrer de 1926 amb la pel·lícula Los Náufragos del Destino).
- Actualment reben mig milió d’espectadors anuals, referent de cinema d’autor en versió original subtitulada.
- Per al centenari es preveuen:
- Acte central el 10 de febrer. - Dues noves sales (a partir del tancament del supermercat del costat), que augmentaran la capacitat fins a 1.750 butaques. - Dos cicles de cinema gratuïts a biblioteques de Barcelona. - Llibre commemoratiu sobre la història dels Verdi. - Documental llargmetratge La vida és Verdi. - Exposició fotogràfica. - El BCN Film Fest dedicarà la secció Imprescindibles al centenari.
El gestor Adolfo Blanco celebra poder donar “la notícia que un cine fa tancar un súper”, símbol de resistència cultural al barri.
Festival Porta Ferrada/Porta el Blau i La Fúmiga
- Es presenta el primer avançament de la propera edició del festival Porta el Blau a l’Escala (Empordà).
- S’anuncia el concert de la banda valenciana La Fúmiga, que emprendrà una gira de comiat.
- El concert serà al Fòrum romà d’Empúries la nit del 7 d’agost, en un entorn patrimonial singular.
- La cita s’afegeix a altres aparicions anunciades del grup a festivals com Estrenes (Girona) o Canet Rock.
Peça creativa: “Perdre el temps”
- Secció breu d’art i reflexió amb l’artista Roser Martínez, que parla del valor de “perdre el temps”.
- A partir d’una escena quotidiana a la peixateria i la conversa amb una dona gran, reivindica:
- El goig d’un dia “per perdre’l”. - La importància de trencar la lògica del rendiment constant. - El present i la capacitat d’observar (fins i tot “com caminen els coloms”) com a forma de saviesa.
“Quantes coses ens perdem per voler guanyar temps.”
10. Esports
Futbol femení: Barça a Stamford Bridge
- El Barça Femení afronta el partit de Champions a Stamford Bridge (camp del Chelsea) a la quarta jornada de la fase de grups.
- L’equip arriba invicte, amb 3 victòries (Bayern, Roma, Lovaina) i vol repetir l’èxit contra el Chelsea, a qui van guanyar l’any passat amb un global de 8–2.
- L’entrenador Pere Romeu destaca que el Chelsea:
- Té una fase defensiva agressiva. - Recupera bé la pilota i contraataca amb velocitat.
- Claus del partit per al Barça:
- Molta possessió de pilota. - Control del joc i evitació de pèrdues innecessàries, un punt feble detectat en el clàssic contra el Real Madrid.
Futbol masculí català
- A la Copa Catalunya, es classifiquen per a la següent ronda:
- L’Escala, Lleida, Camp Joliu, Sabadell, Sant Andreu i Terrassa, després d’eliminar Olot, Mollerussa, Vic, Reus, Ripollet i Cardona.
Bàsquet: Barça, Manresa i Joventut
- Eurolliga: debut de Xavi Pascual com a nou entrenador del Barça de bàsquet al camp de l’Anadolu Efes.
- L’equip ve d’una setmana perfecta amb l’interí Òscar Orellana (3 victòries), però Pascual demana:
- Molta feina per assimilar canvis tàctics. - Com a mínim dos mesos de temps, sempre que les lesions ho permetin, per arribar al nivell desitjat.
- EuroCup: el Baxi Manresa encaixa la quarta derrota fora de casa (97–93) a la pista del Venezia, en un partit molt igualat i competit fins al final.
- Champions FIBA: el Joventut de Badalona guanya a casa el Hapoel Holon en un partit trabat i amb final èpic:
- Cistella de Cameron Hunt a 3 segons del final de la pròrroga. - Classificació matemàtica com a primers de grup.
Handbol i waterpolo
- Handbol Champions: el Barça derrota el PSG per 27–30 a París i consolida la segona plaça de grup, gairebé assegurant el pas directe als quarts.
- L’entrenador Carlos Ortega destaca la importància dels dos punts en una pista difícil, tot i la càrrega de partits i el poc temps de preparació.
- Waterpolo Champions:
- L’Atlètic Barceloneta guanya el Sabadell 13–7 en l’inici de la segona volta. - El Sabadell haurà de guanyar els dos partits restants per aspirar per primera vegada a entrar al Top 8 d’Europa.
- EuroCup de waterpolo: el CN Terrassa buscarà la tercera victòria consecutiva contra el JUG croat, líder del grup amb qui empata a punts.
11. Temps i emergència meteorològica
- El meteoròleg Lluís Mi Pérez alerta d’un episodi de fred intens i neu a cotes baixes:
- Cel tapat la major part del dia, que frena la pujada de temperatura. - Possibles ruixats dispersos amb calabruix a la costa del Maresme i la Selva. - Nevades febles a partir d’uns 800 metres al Prepirineu i entorn del Montseny. - De matinada, algun floc de neu a cota més baixa a la demarcació de Girona. - Vent fort a l’Empordà i l’Ebre durant la nit i matinada següent.
- Protecció Civil ha activat avís per neu a cotes poc habituals i per onada de fred, especialment durant la propera nit.
Idea de fons del conjunt del programa
L’episodi articula una visió de país on:
- La memòria democràtica i la lluita contra el neofeixisme són eixos centrals.
- La vulnerabilitat social (infància, sensellarisme, gent gran, persones amb necessitats educatives especials) apareix recorrentment, posant en qüestió la suficiència de les polítiques públiques actuals.
- Conviuen bones dades econòmiques empresarials amb fortes desigualtats socials i territorials.
- La cultura (cinema, música, creació) i l’esport projecten una imatge dinàmica i oberta, mentre es manté l’atenció a infraestructures, serveis públics i clima, factors clau per a la vida quotidiana.

