#18 - Tombes medievals, escuts municipals i vida veïnal
S’explica que la verema ja s’ha acabat al camp, mentre que al celler queda feina. Es netegen caixes i es posa ordre després d’un mes i mig intens, a l’espera de pluja.
Albert Sant Andrés presenta la troballa de dues sepultures monumentals atribuïdes a Armomir i Riquila. L’arqueòleg Jordi Roig explica l’estat de conservació, la localització al costat de l’església preromànica i la recerca sobre la identitat i el paper social dels enterrats. Les excavacions continuen en una part encara no explorada del jaciment.
Anna Murgadas i Laura Espanyol conversen amb Joan Pinya sobre l’elaboració i l’oficialització dels escuts, la forma caironada i el vocabulari dels colors i les particions heràldiques. A partir de missatges d’altres emissores, comenten emblemes de diversos municipis i la seva relació amb la història, els privilegis, les devocions i les activitats locals.
Dues notes de veu proposen temes per a pròxims programes: l’ofici d’escloper i Josep Prat, i un reportatge sobre l’anís del Mono.
Un reportatge recull els testimonis de veïns i organitzadors sobre la festa del carrer: la pintada de l’asfalt, els àpats compartits i la història de la celebració. També s’explica com la pintada va passar d’una paret al carrer, l’origen del sobrenom del carrer dels Llaoners i el relleu de l’organització entre generacions.
Es presenta l’anècdota del problema de sumar els nombres de l’1 al 100 que el mestre va proposar a classe a Gauss, i es convida els oients a trobar una manera ràpida de resoldre’l.
La verema i la feina al camp
El primer espai explica que la verema ja s’ha acabat al camp, tot i que al celler encara queda feina. Mentrestant, es netegen les caixes i es posa ordre després d’un mes i mig intens, a l’espera que plogui.
Dues tombes medievals a Castellà Vell
Una troballa vinculada a l’elit del segle X
Albert Sant Andrés conversa sobre dues sepultures monumentals localitzades al jaciment de Castellà Vell i atribuïdes a Armomir i Riquila. L’arqueòleg Jordi Roig explica que són tombes construïdes d’època medieval, en un estat de conservació molt bo i amb pocs exemples comparables. La troballa aporta informació sobre les sepultures i sobre els magnats vinculats a l’elit comtal.
La recerca continua
Les excavacions van començar a final dels anys noranta i es van reprendre el 2024. Les tombes van aparèixer al costat de l’església preromànica, sota la capa vegetal, en un entorn poc alterat. L’equip investiga la identitat dels enterrats i el seu paper social; segons la conversa, només aquestes dues tombes es poden associar a persones amb nom. S’explica que encara queda per excavar una part important del jaciment.
Heràldica i escuts dels municipis
Com s’elaboren i s’oficialitzen els escuts
En una conversa amb l’expert Joan Pinya, s’expliquen les normes de l’heràldica municipal, el procés per crear i oficialitzar un escut i els motius pels quals alguns emblemes no són oficials. També es parla de la forma caironada, del vocabulari heràldic dels colors —com or, plata, gules i atzur— i de la regla que evita combinar metalls entre ells o esmalts entre ells.
«un escut el fa una persona que sap d’aràldica.» — Joan Pinya
Exemples d’escuts i símbols locals
Els missatges de diverses emissores serveixen per comentar els escuts de Canet, Sabadell, Calella, Sant Jaume dels Domenys, Sant Sadurní d’Anoia i Tarragona, entre d’altres. La conversa aborda les armes parlants, els símbols religiosos, les activitats econòmiques, els privilegis històrics i la relació —no sempre segura— entre un emblema i l’origen del nom d’un municipi. Pinya també explica l’origen del veïr i les formes ondulades presents en alguns escuts.
Propostes de temes i festa veïnal a Rubí
Després d’uns missatges que proposen parlar de l’ofici d’escloper i de l’anís del Mono, el programa presenta un reportatge sobre la festa del carrer Sant Miquel de Rubí. Veïns i organitzadors expliquen la pintada de l’asfalt, els àpats compartits i la història de la celebració, que va començar amb dibuixos en una paret i avui manté la participació del veïnat. També es recorda que el carrer era conegut com el dels Llaoners i s’explica el relleu de l’organització entre generacions.
Una anècdota sobre Gauss
Al final, es proposa pensar com Gauss hauria pogut sumar ràpidament els nombres de l’1 al 100 quan era petit. La peça explica que el mestre va plantejar el problema a classe i que Gauss va trobar la resposta amb rapidesa, i convida els oients a resoldre’l amb poques operacions.

