Rambla, 54
Rambla, 54
Programa

Rambla, 54

'Rambla, 54' és un programa d'històries de proximitat explicades per les ràdios de La Xarxa. Cada tarda, de dilluns a divendres i de quatre a cinc, passejarem per la vida de més de 50 municipis amb veïns, tradicions, establiments emblemàtics, expressions... tot hi tindrà cabuda i en qualsevol format! En alguns casos aquestes narracions aniran més enllà i ens aniran acompanyant durant tota la temporada, com les trobades esporàdiques al replà de casa nostra, a 'Rambla, 54'.

Presentat perAnna Murgadas·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 16:00 - 17:00 ·25 episodis
RSS

episodis

1-12 de 25
  • #26 - Rambla, 54 del 12/10/2026

    'Rambla, 54' és un programa d'històries de proximitat explicades per les ràdios de La Xarxa. Cada tarda, de dilluns a divendres i de quatre a cinc, passejarem per la vida de més de 50 municipis amb veïns, tradicions, establiments emblemàtics, expressions... tot hi tindrà cabuda i en qualsevol format! En alguns casos aquestes narracions aniran més enllà i ens aniran acompanyant durant tota la temporada, com les trobades esporàdiques al replà de casa nostra, a 'Rambla, 54'.

  • 53'

    #25 - Dibuixants de Disney, gegants i memòria del Serrallo

    Marçal Abella i els dibuixos de Disney La conversa amb Marçal Abella, dibuixant, il·lustrador i humorista gràfic, repassa com va començar a dibuixar a Bruguera i com va treballar durant més de trenta anys amb personatges de Disney. Explica la llibertat per aportar-hi un estil propi, les diferències entre el còmic i l’humor gràfic i algunes experiències amb les tires d’actualitat, inclosa l’autocensura. «al final, tants anys dibuixant l’Àleg Donald, al final són, per molt que no són personatges propis, te'ls fas una mica propis» — Marcel Avellas També presenta el seu llibre sobre estacions de tren, sorgit dels dibuixos que feia in situ i d’una recerca sobre la història de les estacions. Explica la seva participació en la festa del llibre gegant d’Alpicat i reflexiona sobre l’ús de la intel·ligència artificial en la il·lustració. Els gegants de Sallent Un reportatge repassa la recuperació de la tradició gegantera a Sallent, la creació de figures i músiques pròpies i el paper de la colla en l’expansió de les trobades geganteres. També explica l’homenatge a Antonio Valladolid amb la figura de l’Antonito i la dificultat de trobar prou voluntaris per a les sortides. Els gegants de Caldes d’Estrac La cap de colla Georgina Pou parla amb Martí Capsada dels 45 anys de la Fàtima i en Busquets. La colla ha publicat un conte infantil sobre la història dels gegants i ha estrenat vestits nous. Pou explica la llegenda que representen, la manca de relleu jove i la presència creixent de dones al capdavant de colles geganteres. El Serrallo, entre la pesca i la vida de barri Tres veus expliquen la transformació del barri de Tarragona: Carme Pedrol reivindica que es preservin la pesca i la identitat veïnal; el pescador Pere Josep Núñez, conegut com a Peret, descriu la pesca com una manera de viure; i el restaurador Gerard Pardo parla de l’evolució de la restauració i de l’obertura del barri a visitants. El reportatge recull també el sentiment de pertinença de les persones que hi viuen. La solució al repte de Gauss Al final s’explica el mètode per sumar de l’1 al 100: aparellar el primer nombre amb l’últim per obtenir cinquanta parelles que sumen 101, i multiplicar 50 per 101. El resultat és 5.050.

  • 53'

    #24 - Entrepans, formatges, danses i oficis de proximitat

    El bar Baobab de Sant Cugat Carme Reverte conversa amb Alaçant Ndiaye, propietari del bar Baobab, sobre els entrepans que prepara i la història del local. Alaçant explica que pensa els entrepans com si fossin per a ell mateix i que les salses casolanes en són un tret distintiu. El Baobab és el més demanat; també parlen dels ingredients d’algunes varietats i del paper de la seva dona en els inicis del negoci. Alaçant recorda l’ajuda i els consells que va rebre quan va obrir el bar, i com els clients han contribuït a fer-ne un espai que senten com casa seva. Explica la seva sorpresa quan va ser proposat com a capgròs i l’origen del nom Baobab, triat per la seva dona. El relleu de la formatgeria Serrat Gros Maria Gateu entrevista Mercè Lagrava sobre la cerca de relleu per a Serrat Gros, formatgeria que ella i Raül Alcaraz van assumir després d’Eulàlia Torràs i Jaume. La publicació de la crida a les xarxes va generar contactes de persones interessades. Mercè explica que el procés està molt avançat i que compten amb l’acompanyament d’entitats de la taula del relleu agrari. La parella va aprendre els oficis de pastor i formatger amb els antics responsables i vol acompanyar les persones que continuïn el projecte. Han ampliat la varietat de productes i Mercè destaca que les xarxes els ajuden a explicar el dia a dia de la formatgeria i del ramat. El contrapàs de Sant Genís de Palafolls L’historiador local Xavier Salicru explica l’origen i la preservació del contrapàs. La dansa es va mantenir a Sant Genís com a repertori de Carnestoltes fins a la Guerra Civil, en part perquè les noves modes musicals hi van arribar més tard. Folkloristes en van recollir la música i, als anys noranta, musicòlegs van reconstruir la dansa a partir dels testimonis de persones grans. El contrapàs es va presentar en un escenari per primera vegada el 1928, al Palau de la Música Catalana. Salicru relata la recerca d’un possible vincle entre la música escoltada per Benjamin Britten el 1936 i una peça seva posterior. L’obra de la pintora Elisabet Zavala Blanca Carol presenta la trajectòria i el procés creatiu d’Elisabet Zavala. L’artista explica que va defensar una pintura figurativa i plena de color, i que treballa la matèria aplicant pintura amb les mans. Les dones, sovint allunyades dels cànons de bellesa tradicionals, són protagonistes de les seves obres. També parla de com una taca inicial pot convertir-se en el punt de partida d’un quadre i de la influència del paisatge de les Terres de l’Ebre. La sastreria a mida de Pere Mas Un reportatge repassa l’ofici de Pere Mas, tercer membre de la seva família dedicat a la sastreria a mida. Explica com es prenen les mides i es dibuixen els patrons amb criteris de geometria, i descriu les proves necessàries per ajustar cada peça al cos del client. Un vestit complet pot ocupar unes 40 hores de feina. La confecció a mida permet adaptar les peces a les proporcions i la postura de cada persona, i modificar-les si el cos canvia. Mas parla de l’evolució de les màquines, de la relació amb els clients i de la satisfacció de completar una peça difícil. El barri del Serrallo Eduard París, de Ràdio Ciutat de Tarragona, presenta un reportatge sobre el barri del Serrallo. Anuncia una conversa amb tres persones vinculades al barri per parlar de la seva història, la pesca, la gastronomia i el sentiment de pertinença.

  • 53'

    #23 - Un mes de Rambla 54: converses i projectes locals

    Un mes de Rambla 54 Els col·laboradors repassen continguts del primer mes del programa i destaquen entrevistes, escacs, gegants, abelles i altres temes. Anna Murgadas conversa amb Pere Gilar, antic company de ràdio, sobre la seva etapa a Austràlia i la vida actual a Noruega. El recorregut de Pere Gilar Pere explica que va marxar a Austràlia per viure una cultura diferent, va treballar en restauració i va conèixer la seva parella, Ingrid. Després es van instal·lar a Stavanger, on han tingut una filla, Ovidia, i ell treballa en un restaurant italià. També parlen de la feina radiofònica a distància durant el confinament, de l’aprenentatge del noruec i de la voluntat que la seva filla aprengui català. «m'agrada parlar amb gent, m'agrada estar connectat i al final si és a través d'un micròfon o directament cara a cara o xerrant o solucionant problemes, explicant històries, crec que al final no està tan lluny.» — Pere Gilar Emprendre i crear al món rural Gemma Bofies presenta Enric Mercader, dissenyador gràfic de l’Espluga de Francolí. Explica la seva feina amb empreses i productors de la comarca, la captació de clients pel boca-orella i les col·laboracions amb altres professionals. Mercader defensa el valor del coneixement local i que empreses i institucions apostin pel talent del territori. «jo no treballo sol, jo treballo en equip, però depèn dels projectes, treballo en un equip, en un altre» — Enric Mercader Pollastre potablava Maria Jordà conversa amb Joan Ponce, de la Granja Torres del Prat, sobre la cria i la comercialització del pollastre potablava. Ponce en destaca la identitat vinculada al Prat, el cicle de criança més llarg i els reptes d’una granja petita. També expliquen que és un plat especialment associat al Nadal, però que se’n pot trobar durant tot l’any. Música, patrimoni i veïnatge Un reportatge explica com Helena i Josep, músics del duet Bàlsam, viuen i treballen a Sant Feliu de Terrassola. La parella combina música tradicional catalana i mantres orientals, impulsa trobades musicals a l’espai i vol recuperar activitats tradicionals de la masia i la festa de Sant Feliuet. Altres records i missatges Els participants recorden entrevistes i temes del primer mes, entre els quals hi ha les abelles i el pollastre potablava. Al final, una oient comenta que li agrada el format d’entrevistes breus del programa.

  • 53'

    #22 - Flors, artesania, parla solsonina i memòria del cotó

    Primer dia d’assaig de Crash Una veu explica l’emoció de la primera lectura del text amb els actors i l’equip tècnic i artístic. Tot i la interrupció de l’ES-Alert, van poder fer la lectura conjunta i compartir les idees que havien anat preparant. Flors i ofici de florista De la microbiologia a la floristeria En una conversa amb el mestre florista Xavi Montardit, es parla de la seva afició per les flors, la formació en floristeria i el pas de la biologia i la microbiologia a l’ofici. També explica l’origen del nom Muguet i el significat de la flor. «per mi és important que tingui diferents textures, que es combini bé amb els verds, que les flors respirin, que no es toquin les unes amb les altres i que els colors estiguin ben coordinats entre ells.» — Xavi Montardit La conversa tracta també de les composicions, l’estacionalitat, les flors tenyides, els encàrrecs de casament i els treballs per a rodatges. Montardit explica com conservar un ram: mantenir l’aigua neta, tallar les tiges, allunyar-lo de la calor i de la fruita. Com descriure i recordar els cants dels ocells Pere Alzina presenta un mètode de Joan Manuel Riera per aprendre a descriure els cants amb preguntes sobre el ritme, la repetició i la melodia, i dibuixar-ne una mena de caricatura o partitura. El dibuix ajuda a recordar els sons. Els tallers combinen explicacions, materials pedagògics i pràctica d’escolta sobre el terreny. Joieria artesanal amb Laia Altadill En una entrevista amb Laia Altadill, es parla del projecte ERDE Joies, del seu recorregut fins a l’orfebreria i de les dificultats de posar preu a peces fetes a mà. Altadill explica que ofereix experiències per crear joies, incloses aliances i peces amb materials familiars, i que ha obert un espai per ensenyar l’ofici i acollir artesans que comencen. També presenta peces vinculades al territori, com les estrelletes de mig camí i la pedra de la Cinta, i explica que aquestes joies es regalen també fora de Tortosa. El solsoní, variant de transició Jordi Casals i l’especialista Eugeni Berniol expliquen que el solsoní combina trets del català central i del nord-occidental. Se’n donen exemples de pronunciació i s’aclareix que no s’ha de confondre amb el xipella. També es parla del possible retrocés de part del vocabulari local, com el mot còdol. El cotó al Delta: cultiu, filatura i memòria Un reportatge explica com una planta de cotó va despertar la curiositat de Pilar Girve per cultivar-lo, separar-ne les llavors i filar-lo. Ara comparteix el procés en tallers i mostra altres fibres tèxtils. La conversa recupera el record del cultiu del cotó al Delta i la dificultat de trobar qui vulgui aprendre i mantenir els oficis artesans. Trobada de la quinta del 1963 Una oient explica una trobada amb persones de la seva quinta, les preguntes sobre la seva novel·la i la cancel·lació del pla de sortir a ballar a causa de l’alarma per pluges.

  • 53'

    #21 - Mussols, un gat.cat, vestits de paper i poesia

    Recuperar mussols i òlibes al Baix Penedès Laia Batlle conversa amb Maria Figueres, del grup ecologista GE, i Jordi Palau, de Domenys d’Ampeus, sobre el projecte per estudiar i afavorir els rapinyaires nocturns a Sant Jaume dels Domenys. Expliquen que va començar amb censos de mussol comú i que ara inclou la instal·lació de caixes niu —quatre per a òlibes i vuit per a mussols— i el seguiment de les espècies. Entre les amenaces esmenten la pèrdua d’espais oberts, els pesticides, les electrocucions i els ofegaments. També parlen de la col·laboració amb propietaris de masies i d’una caminada per donar a conèixer el projecte. «Al final, tenir aquest grup d'aquestes espècies al nostre voltant és molt positiu perquè controlen altres poblacions que, si no estan del tot controlades, ens poden suposar un problema als éssers humans» — Maria Figueres El videojoc train.cat i el domini .cat Bea Guzmán, directora de Domini.cat a Accent Obert, explica com un estudi independent d’Arizona va registrar train.cat per a un videojoc sobre un gat que viatja en tren. La difusió del projecte va generar interès i una resposta de la comunitat catalana, que ha ofert ajuda amb la traducció i ha suggerit referents culturals. Guzmán explica els requisits lingüístics i culturals del domini .cat, el contacte amb els creadors i la possibilitat que el joc tingui una versió en català. Encara intenten coordinar una videotrucada amb l’estudi. Com es fan els vestits de paper Un reportatge segueix Carme Solà al taller de confecció de vestits de paper. Solà descriu el procés, que comença mesos abans del concurs de Mollerussa: triar el disseny i els materials, fer patrons i distribuir la feina entre les dones del taller. El paper es transforma en ornaments, fils i puntilles; per torçar-lo fan servir un taladre. També es parla dels vestits que es conserven al Museu de Vestits de Paper de Mollerussa i de la dificultat de trobar relleu per a l’ofici. Pagesia i preparats biodinàmics Miquel García, viticultor del Celler La Gravera, comenta la manca de pluja al seu poble i les necessitats d’aigua dels sembrats. Explica que han acabat la verema i que preparen el 500, fet amb fems de vaca i banyes de vaca enterrades. El poemari Malva i la llibertat poètica En conversa amb Maria, periodista i autora de Malva, es parla de l’escriptura en vers lliure, de treballar els poemes a partir d’esbossos i de revisar-los sense encotillar-los. L’autora explica que el poemari neix dels canvis viscuts després de la mort del seu pare i que s’organitza al voltant de la infantesa, la vida i la mort, amb un joc de miralls entre les seves experiències i les del pare. El títol remet a les flors que recorda haver vist de petita. També explica per què va escriure el llibre en castellà i que treballa a poc a poc en un altre poemari, que voldria escriure en català. «La poesia té una, diguem-ne, com una qüestió molt bonica, que és la llibertat.» — Maria Avís sobre els assajos Al final, Anna truca a Dani per preguntar-li si la pluja ha alterat l’inici dels assajos de Crash i li proposa que expliqui com ha anat la primera jornada.

  • 51'

    #20 - Art al Delta, salut castellera i oficis tradicionals

    Raquel Buch i la pell del Delta La primera peça del programa explica com l’artista Raquel Buch pren el paisatge del Delta de l’Ebre i el treball de les dones arrosseres com a punt de partida per explorar la vestimenta expandida. Les peces, fetes amb biomaterials, fang, palla, algues i altres materials, canvien amb la humitat i la temperatura. Buch treballa a l’aire lliure i incorpora el saber de veïnes, artesanes de la pauma i ceramistes, en un procés compartit amb la comunitat. «Y eso es algo como, me parece como muy bonito, porque ya no es, bueno, pues la artista o tal, hace como su pieza pensada y se produce, sino que esta va transformándose» — Raquel Buch Recerca sobre salut i castells Sergi Anson explica la càtedra sobre salut i castells impulsada amb la Universitat de Barcelona, el Consorci Sanitari del Penedès i Garraf, la Fundació Pinae i els Castellers de Vilafranca. El projecte vol connectar el món casteller i l’acadèmic per estudiar la salut, el benestar emocional, l’impacte social i la seguretat. Entre les línies de treball hi ha recollir les necessitats de les colles i investigar el pes i la distribució de forces en les construccions; també s’hi esmenten enquestes, xerrades i conferències. Com funciona una colla gegantera Dani Grau i Carles Geli, cap de colla dels Gegants de Canet, expliquen com van reprendre l’activitat de la colla, les tasques d’organització, els assajos i les sortides. Parlen de la faixa com a protecció, de les assegurances, dels gegants Guillem Bernat i Agnès i de la llegenda que representen. També expliquen l’origen de l’Edu, incorporat per donar un lloc als joves i dedicat a un company que els havia ensenyat a portar gegants. Tarraco: patrimoni i vida urbana Adrià Duc conversa amb l’historiador Magí sobre el conjunt arqueològic de Tarraco i el reconeixement de la UNESCO. La conversa posa el focus en la ciutat romana com a conjunt, en la seva relació amb l’entorn i els recursos, i en la convivència actual amb les restes. Magí defensa que el patrimoni és també un espai públic de trobada i un mitjà per dialogar amb el passat. «Perquè al final, en definitiva, el patrimoni, ho he dit alguna vegada, què és el patrimoni? És una plaça pública.» — Magí Josep Prat i l’ofici d’escloper Ona Fàbrega entrevista Josep Prat, que explica com va aprendre l’ofici, quines eines i fustes utilitza i com es talla i es buida un esclop. Recorda que aquest calçat s’emprava en feines relacionades amb l’aigua i que va perdre ús amb l’arribada de les botes d’aigua. Avui en fa per a balls, representacions i decoració, i voldria transmetre l’ofici perquè no es perdi. L’enigma de Gauss Al final del fragment es planteja el repte de sumar ràpidament els nombres de l’1 al 100, a partir d’una anècdota sobre el jove Gauss. No s’hi dona la resposta: es convida l’audiència a trobar-la amb poques operacions.

  • 53'

    #19 - Escuts, joguines, gegants i paraules de cada poble

    Escuts de Gràcia i Sant Andreu Joan explica que els dos barris van tenir identitat pròpia. L’escut de Gràcia, amb un lliri, s’associa a l’Anunciació, a la Mare de Déu i al monestir històric. El de Sant Andreu combina la creu del sant, un colom i una mà en un joc de símbols relacionat amb el nom; la fortalesa de la part superior queda sense explicar. Joguines del Baratillo Leridano Eric López presenta la història de la botiga de joguines del carrer Major de Lleida, oberta el 1898 i tancada el 1979, i la col·lecció de més de 3.000 peces que Manuel Gigó ha recuperat. L’espai havia estat una atracció per als infants, i la col·lecció vol mantenir viu el record de la botiga i conservar les joguines vinculades a la ciutat. «I per mi són les joguiners del Baratillo. Això són joguiners de la gent de Lleida» — Manuel Gigó L’anís del Mono Un reportatge sobre els orígens de la marca de Badalona, la història del nom i del mico de l’etiqueta, el disseny de l’ampolla i la fàbrica modernista. S’hi explica que encara s’hi produeixen anisats i s’hi fan servir alambins de coure originals. També es descriuen les diferències entre l’anís dolç i el sec, l’error ortogràfic mantingut a l’etiqueta i la comercialització del producte en diversos països. Gegants de Tortosa David Benito presenta parelles de gegants que representen les cultures jueva, cristiana i musulmana de la ciutat. Parla especialment de Rufo i Rubí, de les seves rèpliques i de la figura de Maciana Curto, també coneguda fins ara com a Mariana. La conversa esmenta la cucafera, la seva llegenda i el seu pes, i anuncia que en parlaran en una altra ocasió. Els gegants llegendaris d’Agramunt Txell Barnaus explica la llegenda de la Roca de la Delfina, que inspira els gegants del rei de Tremiscent i la Delfina, recuperats per una entitat local. Descriu les figures, els elements simbòlics que porten i les dates de presentació i de primera dansa conjunta. Els gegants vells i joves de Solsona Jordi Casals repassa les primeres referències als gegants de Solsona, la seva destrucció durant la Guerra Civil i els intents de reconstrucció fins a les figures actuals. Explica quan surten i esmenta altres figures festives de la ciutat, incloses les seves versions satíriques de carnaval. Manelí i Núria, els gegants del Picat Sabina Pedrós parla de l’origen i les reformes dels gegants, de l’antiga colla que els feia voltar per Catalunya i de les activitats en què participen actualment. També presenta la Festa del Llibre Gegant i revela que les figures tenen una peça musical pròpia encara no estrenada. Paraules i expressions de Calella Sergi Ferrer explica mots i usos locals: quicaracoc per a la rosella, expressions relacionades amb anar al mar, «ves a cobrar la Roca de la Cabra», banyeros per banyador i pneumàtic per flotador. També descriu l’antiga pràctica d’anar a les roques a collir musclos i fer-ne una musclada. Què vol dir patrimoni? Al final, l’equip planteja a Adrià el dubte de quan un element es pot considerar patrimoni material o immaterial. Adrià apunta que sovint pesa més la història que hi ha al darrere que no pas l’aspecte visible, i proposa parlar-ne amb Magí Seritjol, director del Festival Tarraco Viva.

  • 53'

    #18 - Tombes medievals, escuts municipals i vida veïnal

    La verema i la feina al camp El primer espai explica que la verema ja s’ha acabat al camp, tot i que al celler encara queda feina. Mentrestant, es netegen les caixes i es posa ordre després d’un mes i mig intens, a l’espera que plogui. Dues tombes medievals a Castellà Vell Una troballa vinculada a l’elit del segle X Albert Sant Andrés conversa sobre dues sepultures monumentals localitzades al jaciment de Castellà Vell i atribuïdes a Armomir i Riquila. L’arqueòleg Jordi Roig explica que són tombes construïdes d’època medieval, en un estat de conservació molt bo i amb pocs exemples comparables. La troballa aporta informació sobre les sepultures i sobre els magnats vinculats a l’elit comtal. La recerca continua Les excavacions van començar a final dels anys noranta i es van reprendre el 2024. Les tombes van aparèixer al costat de l’església preromànica, sota la capa vegetal, en un entorn poc alterat. L’equip investiga la identitat dels enterrats i el seu paper social; segons la conversa, només aquestes dues tombes es poden associar a persones amb nom. S’explica que encara queda per excavar una part important del jaciment. Heràldica i escuts dels municipis Com s’elaboren i s’oficialitzen els escuts En una conversa amb l’expert Joan Pinya, s’expliquen les normes de l’heràldica municipal, el procés per crear i oficialitzar un escut i els motius pels quals alguns emblemes no són oficials. També es parla de la forma caironada, del vocabulari heràldic dels colors —com or, plata, gules i atzur— i de la regla que evita combinar metalls entre ells o esmalts entre ells. «un escut el fa una persona que sap d’aràldica.» — Joan Pinya Exemples d’escuts i símbols locals Els missatges de diverses emissores serveixen per comentar els escuts de Canet, Sabadell, Calella, Sant Jaume dels Domenys, Sant Sadurní d’Anoia i Tarragona, entre d’altres. La conversa aborda les armes parlants, els símbols religiosos, les activitats econòmiques, els privilegis històrics i la relació —no sempre segura— entre un emblema i l’origen del nom d’un municipi. Pinya també explica l’origen del veïr i les formes ondulades presents en alguns escuts. Propostes de temes i festa veïnal a Rubí Després d’uns missatges que proposen parlar de l’ofici d’escloper i de l’anís del Mono, el programa presenta un reportatge sobre la festa del carrer Sant Miquel de Rubí. Veïns i organitzadors expliquen la pintada de l’asfalt, els àpats compartits i la història de la celebració, que va començar amb dibuixos en una paret i avui manté la participació del veïnat. També es recorda que el carrer era conegut com el dels Llaoners i s’explica el relleu de l’organització entre generacions. Una anècdota sobre Gauss Al final, es proposa pensar com Gauss hauria pogut sumar ràpidament els nombres de l’1 al 100 quan era petit. La peça explica que el mestre va plantejar el problema a classe i que Gauss va trobar la resposta amb rapidesa, i convida els oients a resoldre’l amb poques operacions.

  • 53'

    #17 - Integració social, gegants, memòria i poesia

    La feina d’integradora social Laia Dadeu explica que la feina consisteix sobretot a acompanyar les persones, crear-hi un vincle i donar-los eines per guanyar autonomia. Parla de la diversitat de col·lectius amb què ha treballat, de la càrrega emocional i de situacions difícils, com l’assetjament que va patir treballant de nit i les contencions en residències. També defensa que cal entendre la complexitat d’aquestes intervencions i avança que es tendeix a reduir les contencions. «acaba sent tot donar eines i fer un acompanyament que al final a vegades l'únic que volen és que tu estiguis allà i els escoltis.» — Laia Dadeu Els gegants Sala i Ricardis Ona Pardo presenta els gegants de Sant Fruitós de Bages, inspirats en Sala i Ricarda, vinculats a la fundació del monestir de Sant Benet de Bages. Explica la seva història, les dimensions i el pes de les figures, la seva estrena al poble i la col·lecció de contes infantils que protagonitzen. Pepeta la Paisana, memòria de Tortosa Un reportatge repassa la vida de Josefa Sobirats Favà, coneguda com a Pepeta la Paisana, remeiera de l’Horta de Pimpí. Rafael Sol i Quique Pedret recorden la gent que la visitava i l’ajuda que oferia. La seva memòria perdura en una cançó, un monòlit, una geganta i el carrer que porta el seu nom; l’alcaldessa Mari Lleixa explica la incorporació al nomenclàtor de Tortosa. El repte de sumar de l’1 al 100 Es presenta un repte matemàtic inspirat en una anècdota atribuïda a Carl Friedrich Gauss: trobar ràpidament la suma dels nombres de l’1 al 100. El poemari Crit, d’Adrián Salcedo Amb Gemma Palet, el poeta parla del seu primer poemari, que combina elements íntims i polítics i experimenta amb la forma del poema. Explica que parteix de l’experiència i que vol desplaçar l’atenció del lector cap a les imatges i el llenguatge. Llegeix un fragment i presenta el projecte, amb la traductora Marta Pere Cocorell, per crear una associació d’amics de la poesia a Mataró. «Tot s'inicia sempre des de l'experiència individual, o també col·lectiva, però des de l'experiència.» — Adrián Salcedo Les masades i l’origen de Santa Bàrbara Víctor Montecino Valls explica com les masades van precedir el nucli urbà de Santa Bàrbara: famílies que van ocupar i conrear les planes hi van construir cases, i més endavant el poble va créixer al voltant de l’església. També descriu la vida autosuficient a les masades, les construccions que encara es conserven i iniciatives per donar-les a conèixer. Homenatge a Mercè Capdevila Anna presenta un pilot recuperat com a homenatge a Mercè Capdevila, després d’anunciar-ne la mort. En l’enregistrament, Capdevila recorda la seva trajectòria: va estudiar i treballar de mestra, va deixar l’escola i es va dedicar al mercat de la Concepció, on va aplicar-hi la seva experiència pedagògica. També parla de la vida al mercat i del paper de les dones.

  • 53'

    #16 - Dani Meyer, els gegants de Montblanc i les barraques de l’Ebre

    Dani Meyer: llibres, teatre i Crash A la llibreria Tom Iris, Dani Meyer parla de la seva afició per llegir i recomanar llibres, i de com la lectura alimenta la curiositat, el pensament i la creació. Recorda que haver anat a Ucraïna com a jurat internacional li va fer veure la importància de viure les coses i mantenir el pensament crític davant dels relats que circulen. Sobre l’escriptura teatral, diferencia l’impuls inicial —que prefereix deixar fluir— de la feina artesanal de revisar, ordenar i comprimir el text. Presenta Crash, un musical sobre una parella que debat com formar una família i que, quan el temps s’atura, es planteja si continua endavant per inèrcia. Explica el treball compartit amb la compositora Mireia Morera, la seva tasca com a director i productor, i els preparatius dels assajos. També parla de la importància de crear un equip còmode i de fer arribar les seves obres a altres llocs. Recomana llibres relacionats amb el silenci i els silencis polítics. «El teatre és incorrecte, és visceral.» — Dani Meyer Festes del carrer Sant Miquel En un missatge, Mariona Geret proposa parlar de les festes del carrer Sant Miquel de Rubí, de les decoracions i dels dibuixos que els veïns pinten a l’asfalt i que hi romanen durant tot l’any. Goretti, perruquera dels gegants de Montblanc Goretti explica com va fer realitat el desig de pentinar els gegants de Montblanc després de demanar-ho quan es jubilava l’anterior perruquera, Joana River. Parla de les donacions de cabell amb què es van fer les perruques, de les trenes i postissos que utilitza i de les precaucions necessàries per treballar amb cabells naturals de textures diferents. També descriu la feina altruista, els terminis condicionats per l’agenda dels geganters i l’interès que desperta el pentinat de la geganta durant la Festa Major. Cal Hipòlit i l’ofici d’uller Un reportatge explica la història del taller de terrissa Cal Hipòlit, a la Selva del Camp, i la seva conversió en centre d’interpretació. Pepi Sanz presenta l’ofici d’uller i la trajectòria de l’últim uller del municipi, Hipòlit Martorell, i de la seva dona, Eva Viciedo. El taller conserva el forn, el torn, les eines i peces de ceràmica, després d’una museïtzació que va documentar i va tornar a situar els objectes a l’espai. El reportatge també tracta la producció de peces funcionals i decoratives i la memòria de l’ofici. Les barraques del Delta: arquitectura i futur L’arquitecta tècnica Tere Arnal descriu els materials i les formes de les barraques del Delta, explica que la seva desaparició no deixa una empremta fàcil de localitzar i comenta la davallada del nombre de construccions. Parla del projecte Barraques 2100 i d’una proposta de barraca innovadora que combina materials i tècniques tradicionals amb sistemes passius per millorar-ne l’eficiència i l’autonomia energètica. «el paisatge sense barraques no seria el mateix i perquè paisatge també és arquitectura.» — Tere Arnal Altres missatges i conversa final Laia respon a una proposta de l’equip per parlar de la seva feina d’integradora social i diu que hi està disposada. Al tram final, Anna i Ivan comenten la tornada d’Ivan després d’uns dies de descans i agraeixen la feina de Francesc.

  • 53'

    #15 - El xinès, els oficis artesans i la tecnologia local

    Aprendre xinès i participar en la cultura xinesa La periodista Mariona Jerez, de Ràdio Rubí, explica que va començar a estudiar xinès mandarí mentre era a la universitat i buscava una activitat nova. En destaca l’abast dels parlants i la presència de la comunitat xinesa a Catalunya. També parla de la seva participació en una associació de cultura xinesa i en un espectacle de la Mercè que barreja elements catalans i xinesos, amb dansa de lleó, tambors i dansa contemporània. Per aprendre una llengua, recomana submergir-s’hi amb sèries, pel·lícules, música i, si és possible, converses amb parlants. Explica que els caràcters xinesos poden tenir una construcció significativa i poètica. «per mi jo crec que el més essencial és submergir-te.» — Mariona Jerez El Museu Comodore i de Microordenadors Sergi Ensón, de Ràdio Vilafranca, presenta el museu de Vilafranca del Penedès, impulsat per Joan Boada a partir del material que conservava després de tancar la botiga d’informàtica familiar. El fons inclou ordinadors Comodore, altres models i equipament d’electrònica, i permet resseguir l’evolució de la informàtica domèstica i de les comunicacions. Boada explica l’ús dels primers ordinadors, les seves limitacions i com alguns models es feien servir per jugar. Joan Cortilla i l’ofici de terrisser Víctor Montecino, de Ràdio Nova Ràdio, conversa amb Joan Cortilla García, terrisser de la Galera. Cortilla descriu la feina al torn i la producció de sèries de peces utilitàries, i diferencia aquest ofici de la ceràmica artística. Repassen peces tradicionals, com cànters, beuradors, cassoles i cadups, i l’impacte del plàstic i l’electricitat en la davallada dels obradors. Cortilla explica que la competència de productes de fora dificulta la continuïtat de la terrissa artesanal. També reflexiona sobre l’interès actual pels tallers de fang com a activitat de lleure i demana més suport de les administracions per preservar l’ofici i el saber fer. «potser hauria d'haver un canvi aquí des de les administracions.» — Joan Cortilla García Restaurar figures festives i patrimoni Aleix Pérez, de Nova Ràdio de Reus, presenta Aleix Álvarez, del taller Avall, que explica la seva feina de conservació i restauració de figures i elements festius. El taller treballa amb personal titulat i col·laboradors d’altres oficis, i combina eines de precisió i tècniques artesanals. També utilitza recursos com l’escàner 3D. Álvarez parla de la recuperació de peces abandonades o perdudes i de la responsabilitat de conservar elements patrimonials perquè les generacions futures els puguin conèixer. Els dofins i les xarxes dels pescadors de Cambrils Adrià Duc, de Baix Camp Ràdio, explica que els dofins ataquen xarxes de pesca artesanal per alimentar-se del peix atrapat. Els danys poden fer perdre captures i obligar els pescadors a reparar o substituir les xarxes; segons la informació recollida, el problema s’ha agreujat amb el temps. S’esmenten estudis i ajuts del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, així com els pingers, dispositius que emeten sons per allunyar els dofins. Segons l’explicació, aquests poden acostumar-s’hi i els pescadors continuen buscant una solució efectiva a llarg termini, tenint en compte que són una espècie protegida. Un robot i eines digitals en una clínica dental Oriol, de Ràdio Arenys, presenta el robot incorporat a una clínica dental d’Arenys de Mar. La dentista i propietària, Marina Austrell, explica que encara està en proves i que l’ajuda en tasques administratives: rep els pacients, els acompanya, gestiona consentiments i respon preguntes. La clínica també fa servir planificació i escàners en 3D per facilitar el diagnòstic i preparar els tractaments. La conversa destaca que aquesta tecnologia també s’utilitza en municipis fora de Barcelona i que la planificació pot facilitar algunes intervencions i el postoperatori.