Rambla, 54
'Rambla, 54' és un programa d'històries de proximitat explicades per les ràdios de La Xarxa. Cada tarda, de dilluns a divendres i de quatre a cinc, passejarem per la vida de més de 50 municipis amb veïns, tradicions, establiments emblemàtics, expressions... tot hi tindrà cabuda i en qualsevol format! En alguns casos aquestes narracions aniran més enllà i ens aniran acompanyant durant tota la temporada, com les trobades esporàdiques al replà de casa nostra, a 'Rambla, 54'.
Subscriu-te
#19 - Escuts, joguines, gegants i paraules de cada poble
Joan comenta la identitat històrica dels barris i interpreta el lliri de l’escut de Gràcia i els símbols de l’escut de Sant Andreu.
La conversa identifica «You've Got a Friend in Me» com una composició de Randy Newman i parla de Toy Story, de les pel·lícules de Pixar i del missatge sobre l’addicció a les pantalles.
Eric López explica la història de la botiga de joguines de Lleida i la col·lecció de més de 3.000 peces que Manuel Gigó ha recuperat per mantenir viu el record del Baratillo.
Un reportatge sobre l’origen de la marca, l’anècdota dels micos, l’etiqueta, el disseny de l’ampolla i la fàbrica de Badalona. També s’hi descriuen la producció, els tipus d’anís i la seva comercialització.
David Benito presenta les parelles que representen les cultures jueva, cristiana i musulmana, detalla la història de Rufo i Rubí i de Maciana Curto, i avança que parlarà de la cucafera i la seva llegenda.
Txell Barnaus relata la llegenda de la Roca de la Delfina i explica com es van recuperar els dos gegants, com són i quan es van presentar i van ballar junts per primer cop.
Jordi Casals repassa les referències històriques, la destrucció durant la Guerra Civil i la reconstrucció dels gegants de Solsona. També explica en quines celebracions surten i esmenta altres figures festives.
Sabina Pedrós parla de l’origen, les reformes i les sortides dels gegants, de la Festa del Llibre Gegant i d’una peça musical pròpia que encara no s’ha estrenat.
Sergi Ferrer explica mots i expressions locals com *quicaracoc*, *banyeros* i *pneumàtic*, l’ús de «ves a cobrar la Roca de la Cabra» i la pràctica d’anar a collir musclos.
L’equip planteja a Adrià quan un element es pot considerar patrimoni. Adrià assenyala la importància de la història que hi ha al darrere i proposa parlar amb Magí Seritjol.
Escuts de Gràcia i Sant Andreu
Joan explica que els dos barris van tenir identitat pròpia. L’escut de Gràcia, amb un lliri, s’associa a l’Anunciació, a la Mare de Déu i al monestir històric. El de Sant Andreu combina la creu del sant, un colom i una mà en un joc de símbols relacionat amb el nom; la fortalesa de la part superior queda sense explicar.
Joguines del Baratillo Leridano
Eric López presenta la història de la botiga de joguines del carrer Major de Lleida, oberta el 1898 i tancada el 1979, i la col·lecció de més de 3.000 peces que Manuel Gigó ha recuperat. L’espai havia estat una atracció per als infants, i la col·lecció vol mantenir viu el record de la botiga i conservar les joguines vinculades a la ciutat.
«I per mi són les joguiners del Baratillo. Això són joguiners de la gent de Lleida» — Manuel Gigó
L’anís del Mono
Un reportatge sobre els orígens de la marca de Badalona, la història del nom i del mico de l’etiqueta, el disseny de l’ampolla i la fàbrica modernista. S’hi explica que encara s’hi produeixen anisats i s’hi fan servir alambins de coure originals. També es descriuen les diferències entre l’anís dolç i el sec, l’error ortogràfic mantingut a l’etiqueta i la comercialització del producte en diversos països.
Gegants de Tortosa
David Benito presenta parelles de gegants que representen les cultures jueva, cristiana i musulmana de la ciutat. Parla especialment de Rufo i Rubí, de les seves rèpliques i de la figura de Maciana Curto, també coneguda fins ara com a Mariana. La conversa esmenta la cucafera, la seva llegenda i el seu pes, i anuncia que en parlaran en una altra ocasió.
Els gegants llegendaris d’Agramunt
Txell Barnaus explica la llegenda de la Roca de la Delfina, que inspira els gegants del rei de Tremiscent i la Delfina, recuperats per una entitat local. Descriu les figures, els elements simbòlics que porten i les dates de presentació i de primera dansa conjunta.
Els gegants vells i joves de Solsona
Jordi Casals repassa les primeres referències als gegants de Solsona, la seva destrucció durant la Guerra Civil i els intents de reconstrucció fins a les figures actuals. Explica quan surten i esmenta altres figures festives de la ciutat, incloses les seves versions satíriques de carnaval.
Manelí i Núria, els gegants del Picat
Sabina Pedrós parla de l’origen i les reformes dels gegants, de l’antiga colla que els feia voltar per Catalunya i de les activitats en què participen actualment. També presenta la Festa del Llibre Gegant i revela que les figures tenen una peça musical pròpia encara no estrenada.
Paraules i expressions de Calella
Sergi Ferrer explica mots i usos locals: quicaracoc per a la rosella, expressions relacionades amb anar al mar, «ves a cobrar la Roca de la Cabra», banyeros per banyador i pneumàtic per flotador. També descriu l’antiga pràctica d’anar a les roques a collir musclos i fer-ne una musclada.
Què vol dir patrimoni?
Al final, l’equip planteja a Adrià el dubte de quan un element es pot considerar patrimoni material o immaterial. Adrià apunta que sovint pesa més la història que hi ha al darrere que no pas l’aspecte visible, i proposa parlar-ne amb Magí Seritjol, director del Festival Tarraco Viva.