Rambla, 54
'Rambla, 54' és un programa d'històries de proximitat explicades per les ràdios de La Xarxa. Cada tarda, de dilluns a divendres i de quatre a cinc, passejarem per la vida de més de 50 municipis amb veïns, tradicions, establiments emblemàtics, expressions... tot hi tindrà cabuda i en qualsevol format! En alguns casos aquestes narracions aniran més enllà i ens aniran acompanyant durant tota la temporada, com les trobades esporàdiques al replà de casa nostra, a 'Rambla, 54'.
Subscriu-te
#20 - Art al Delta, salut castellera i oficis tradicionals
La peça presenta el treball de Raquel Buch al Delta de l’Ebre: la vestimenta com a membrana entre el cos i l’entorn, l’ús de biomaterials i la transformació de les obres amb el clima. També explica el treball a l’aire lliure i la col·laboració amb veïnes, artesanes de la pauma i ceramistes.
Sergi Anson presenta una càtedra impulsada per connectar el món casteller amb la recerca acadèmica. S’hi expliquen els objectius de salut, benestar emocional i seguretat, la participació d’entitats i colles, l’estudi del pes i les forces dels castells i les primeres enquestes i activitats.
Carles Geli explica la represa de la colla, la feina organitzativa del cap de colla, la indumentària i les assegurances. Presenta les figures de Guillem Bernat i Agnès, la llegenda que representen i l’Edu, gegantó dedicat a un company que va ajudar la colla.
Adrià Duc i l’historiador Magí parlen del reconeixement de Tarraco com a patrimoni mundial, del conjunt arqueològic i de la ciutat romana vinculada al seu entorn. També reflexionen sobre l’ús actual de les restes com a espais públics i sobre el diàleg amb el passat.
Ona Fàbrega entrevista Josep Prat sobre com es va iniciar en l’ofici, la tria de la fusta i les eines per fer esclops. La conversa repassa els usos tradicionals d’aquest calçat, la seva substitució per les botes d’aigua i els encàrrecs actuals, així com la possibilitat de transmetre l’ofici.
Es presenta l’anècdota del jove Gauss davant el problema de sumar els nombres de l’1 al 100 i es convida l’audiència a trobar una manera ràpida de resoldre’l.
Raquel Buch i la pell del Delta
La primera peça del programa explica com l’artista Raquel Buch pren el paisatge del Delta de l’Ebre i el treball de les dones arrosseres com a punt de partida per explorar la vestimenta expandida. Les peces, fetes amb biomaterials, fang, palla, algues i altres materials, canvien amb la humitat i la temperatura. Buch treballa a l’aire lliure i incorpora el saber de veïnes, artesanes de la pauma i ceramistes, en un procés compartit amb la comunitat.
«Y eso es algo como, me parece como muy bonito, porque ya no es, bueno, pues la artista o tal, hace como su pieza pensada y se produce, sino que esta va transformándose» — Raquel Buch
Recerca sobre salut i castells
Sergi Anson explica la càtedra sobre salut i castells impulsada amb la Universitat de Barcelona, el Consorci Sanitari del Penedès i Garraf, la Fundació Pinae i els Castellers de Vilafranca. El projecte vol connectar el món casteller i l’acadèmic per estudiar la salut, el benestar emocional, l’impacte social i la seguretat. Entre les línies de treball hi ha recollir les necessitats de les colles i investigar el pes i la distribució de forces en les construccions; també s’hi esmenten enquestes, xerrades i conferències.
Com funciona una colla gegantera
Dani Grau i Carles Geli, cap de colla dels Gegants de Canet, expliquen com van reprendre l’activitat de la colla, les tasques d’organització, els assajos i les sortides. Parlen de la faixa com a protecció, de les assegurances, dels gegants Guillem Bernat i Agnès i de la llegenda que representen. També expliquen l’origen de l’Edu, incorporat per donar un lloc als joves i dedicat a un company que els havia ensenyat a portar gegants.
Tarraco: patrimoni i vida urbana
Adrià Duc conversa amb l’historiador Magí sobre el conjunt arqueològic de Tarraco i el reconeixement de la UNESCO. La conversa posa el focus en la ciutat romana com a conjunt, en la seva relació amb l’entorn i els recursos, i en la convivència actual amb les restes. Magí defensa que el patrimoni és també un espai públic de trobada i un mitjà per dialogar amb el passat.
«Perquè al final, en definitiva, el patrimoni, ho he dit alguna vegada, què és el patrimoni? És una plaça pública.» — Magí
Josep Prat i l’ofici d’escloper
Ona Fàbrega entrevista Josep Prat, que explica com va aprendre l’ofici, quines eines i fustes utilitza i com es talla i es buida un esclop. Recorda que aquest calçat s’emprava en feines relacionades amb l’aigua i que va perdre ús amb l’arribada de les botes d’aigua. Avui en fa per a balls, representacions i decoració, i voldria transmetre l’ofici perquè no es perdi.
L’enigma de Gauss
Al final del fragment es planteja el repte de sumar ràpidament els nombres de l’1 al 100, a partir d’una anècdota sobre el jove Gauss. No s’hi dona la resposta: es convida l’audiència a trobar-la amb poques operacions.