#22 - Flors, artesania, parla solsonina i memòria del cotó
Una veu explica la lectura inicial del text amb els actors i l’equip artístic i tècnic, l’emoció de reunir totes les persones implicades i la interrupció de l’ES-Alert.
Conversa sobre la bellesa i la geometria de les flors, el pas de la microbiologia a la floristeria, la formació de mestre florista i l’origen del nom Muguet. També tracta de les composicions, els colors, les flors de temporada, els rams de casament, els encàrrecs per a rodatges i les pautes per cuidar les flors tallades.
Pere Alzina explica el mètode de Joan Manuel Riera per descriure els cants amb preguntes i dibuixar-ne una caricatura que ajudi a memoritzar-los. Es parla dels tallers, dels materials pedagògics i de les sessions pràctiques d’escolta.
Laia Altadill explica com va arribar a l’orfebreria i com va crear ERDE Joies. Parla de les peces úniques, dels preus de l’artesania, dels tallers per crear joies i de l’espai que ofereix a artesans que comencen. També presenta les estrelletes de mig camí i la pedra de la Cinta, i explica la difusió d’aquestes peces fora de Tortosa.
Jordi Casals i Eugeni Berniol situen el solsoní com una variant de transició entre el català central i el nord-occidental. Expliquen exemples de pronunciació, el distingeixen del xipella i parlen del futur d’algunes paraules pròpies, com *còdol*.
Un reportatge segueix la curiositat de Pilar Girve per l’origen del cotó i el seu aprenentatge del cultiu i la filatura manual. Explica els tallers sobre el procés i les fibres tèxtils, recupera la memòria del cotó al Delta i planteja la dificultat de mantenir vius els oficis artesans.
Una oient explica una trobada amb persones de la seva quinta, les converses sobre la seva novel·la i la cancel·lació del pla de sortir a ballar a causa de l’alarma per pluges.
Primer dia d’assaig de Crash
Una veu explica l’emoció de la primera lectura del text amb els actors i l’equip tècnic i artístic. Tot i la interrupció de l’ES-Alert, van poder fer la lectura conjunta i compartir les idees que havien anat preparant.
Flors i ofici de florista
De la microbiologia a la floristeria
En una conversa amb el mestre florista Xavi Montardit, es parla de la seva afició per les flors, la formació en floristeria i el pas de la biologia i la microbiologia a l’ofici. També explica l’origen del nom Muguet i el significat de la flor.
«per mi és important que tingui diferents textures, que es combini bé amb els verds, que les flors respirin, que no es toquin les unes amb les altres i que els colors estiguin ben coordinats entre ells.» — Xavi Montardit
La conversa tracta també de les composicions, l’estacionalitat, les flors tenyides, els encàrrecs de casament i els treballs per a rodatges. Montardit explica com conservar un ram: mantenir l’aigua neta, tallar les tiges, allunyar-lo de la calor i de la fruita.
Com descriure i recordar els cants dels ocells
Pere Alzina presenta un mètode de Joan Manuel Riera per aprendre a descriure els cants amb preguntes sobre el ritme, la repetició i la melodia, i dibuixar-ne una mena de caricatura o partitura. El dibuix ajuda a recordar els sons. Els tallers combinen explicacions, materials pedagògics i pràctica d’escolta sobre el terreny.
Joieria artesanal amb Laia Altadill
En una entrevista amb Laia Altadill, es parla del projecte ERDE Joies, del seu recorregut fins a l’orfebreria i de les dificultats de posar preu a peces fetes a mà. Altadill explica que ofereix experiències per crear joies, incloses aliances i peces amb materials familiars, i que ha obert un espai per ensenyar l’ofici i acollir artesans que comencen.
També presenta peces vinculades al territori, com les estrelletes de mig camí i la pedra de la Cinta, i explica que aquestes joies es regalen també fora de Tortosa.
El solsoní, variant de transició
Jordi Casals i l’especialista Eugeni Berniol expliquen que el solsoní combina trets del català central i del nord-occidental. Se’n donen exemples de pronunciació i s’aclareix que no s’ha de confondre amb el xipella. També es parla del possible retrocés de part del vocabulari local, com el mot còdol.
El cotó al Delta: cultiu, filatura i memòria
Un reportatge explica com una planta de cotó va despertar la curiositat de Pilar Girve per cultivar-lo, separar-ne les llavors i filar-lo. Ara comparteix el procés en tallers i mostra altres fibres tèxtils. La conversa recupera el record del cultiu del cotó al Delta i la dificultat de trobar qui vulgui aprendre i mantenir els oficis artesans.
Trobada de la quinta del 1963
Una oient explica una trobada amb persones de la seva quinta, les preguntes sobre la seva novel·la i la cancel·lació del pla de sortir a ballar a causa de l’alarma per pluges.

