Rambla, 54
Rambla, 54
Programa

Rambla, 54

'Rambla, 54' és un programa d'històries de proximitat explicades per les ràdios de La Xarxa. Cada tarda, de dilluns a divendres i de quatre a cinc, passejarem per la vida de més de 50 municipis amb veïns, tradicions, establiments emblemàtics, expressions... tot hi tindrà cabuda i en qualsevol format! En alguns casos aquestes narracions aniran més enllà i ens aniran acompanyant durant tota la temporada, com les trobades esporàdiques al replà de casa nostra, a 'Rambla, 54'.

Presentat perAnna Murgadas·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 16:00 - 17:00 ·25 episodis
RSS

episodis

13-24 de 25
  • 53'

    #14 - Paraules ebrenques, arbitratge, patrimoni i cultura local

    Les paraules de les Terres de l’Ebre David Benito conversa sobre paraules i expressions pròpies de les Terres de l’Ebre i sobre com algunes també es fan servir en altres indrets. Explica que agranar vol dir escombrar i que abadejo és bacallà; també repassen gitar-se (anar-se’n a dormir), escurar (rentar els plats), fer un mosset i fer momos (fer ganyotes). La conversa compara aquests usos amb els de Vilanova i acaba amb el mot esgangalar, que descriu una goma donada de la roba. «Agran​ar vol dir, en concret, escombrar.» — David Benito Els àrbitres de futbol Txell Barnaus presenta Gerard Creus, àrbitre de futbol. Creus explica com va començar arbitrant partits de futbol sala i com va arribar a l’arbitratge federat. Distingeix entre pitar, que és aplicar el reglament a una acció, i arbitrar, que també implica valorar el context del partit i gestionar-ne les situacions. Parla de l’ús del xiulet, de la feina en equip amb els assistents i de la concentració necessària per prendre decisions malgrat les protestes del públic. «Arbitrar seria tot això, és a dir, valorar tot aquest conjunt d'accions, resultat del partit, moment del partit, període del partit, situacions que potser han pogut haver-hi anteriorment, per prendre una decisió segons el reglament» — Gerard Creus Indíbil i Mandoni i el monument de Lleida Un reportatge repassa la història d’Indíbil i Mandoni i el monument que els representa a Lleida. S’hi explica el context ibèric d’Iltirta i la transformació del nom en Ilerda, així com l’origen de l’escultura: creada en guix el 1884 amb el títol Crit d’Independència i amb Istolaci i Indortes com a protagonistes, va ser refeta en bronze el 1946 i dedicada a Indíbil i Mandoni. El reportatge també descriu com el monument i el seu emplaçament han esdevingut part de la imatge de la ciutat. L’Espai Cuina de Mar i la cuina marinera Francesc Callau i Eva Llambrí presenten l’Espai Cuina de Mar de l’Ametlla de Mar, pensat com un espai de dinamització cultural, gastronòmica i educativa, amb tallers, activitats i projectes vinculats al patrimoni marítim i pesquer. Parlen de donar valor al peix de llotja i a espècies menys apreciades, i expliquen la cuina de bordo com una cuina d’aprofitament feta amb pocs ingredients i en les condicions de la barca. Llambrí esmenta el rancho de gatet com una de les seves receptes preferides. Els gegants de Santa Maria d’Oló Jordi Givert explica la història dels gegants Florenci i Agneta, construïts per gent del poble, i del gegant anterior, el Mansuet. Repassen l’origen de la colla i de la celebració de Foc Aifa, que es va deixar de fer als anys 2000, així com la festa major i la pujada dels gegants pel carrer de Sant Antoni, conegut com la Costa. Joana la Negra, dona acusada de bruixeria Un reportatge presenta Jerònima Montanyola, coneguda com a Joana la Negra, remeiera acusada de bruixeria a Sallent i penjada el 1618. S’explica que el seu judici s’ha pogut documentar i que va reconèixer ser bruixa durant la tortura. El 2018, l’associació feminista Adonat va impulsar una gegantona en record seu i de les dones jutjades injustament; la figura duu herbes medicinals i un pot d’ungüents.

  • 53'

    #13 - Grues, habitatge cooperatiu, tradicions i Rosalía

    Grues i construcció cooperativa Com es munta una grua José Télez, de La Constructiva, explica que les grues arriben desmuntades en un camió i es munten peça per peça a l’obra. Segons ell, dues o tres persones les poden muntar en una jornada laboral. També parla de la construcció amb peces prefabricades i de com aquests sistemes poden facilitar les tasques i les condicions de treball. «És com muntar un mecano al final» — José Télez La Constructiva i els habitatges cooperatius La conversa presenta La Constructiva, una empresa que treballa a preu de cost i construeix habitatges cooperatius de Sostre Cívic. Els habitatges són de propietat cooperativa: les persones sòcies hi poden viure mentre paguen la quota corresponent, però no els poden revendre ni llogar. Es parla de la participació de les sòcies en les obres, de l’habitatge per a persones grans i de la possibilitat d’adaptar o intercanviar espais segons les necessitats. També s’explica que aquesta fórmula requereix una aportació inicial i es planteja com una alternativa dins del debat sobre l’accés a l’habitatge. Jota i relleu generacional Un reportatge explica la feina de l’associació cultural Sara Bastall per mantenir viva la jota al municipi i transmetre-la als infants. Els tallers infantils, que es fan des de fa cinc anys, combinen l’aprenentatge dels passos i les danses amb el joc. La vicepresidenta, Josefa Carranza Callau, explica que alguns infants s’han incorporat al grup principal. El reportatge també recull la importància de la jota per a la identitat del territori i la voluntat de fer-hi participar les noves generacions. Els pèsols de Llavaneres Martí Capsava conversa amb el pagès Nani Mora sobre el vincle dels pèsols amb la identitat i la tradició gastronòmica de Sant Andreu de Llavaneres. Mora descriu el calendari de cultiu i les tasques que hi ha darrere la collita, i parla del relleu generacional com un repte. També esmenta que s’ha demanat un estudi i que es treballa per trobar terrenys per a nous productors. Al final, destaca el gust del producte. Rosalía, música i espiritualitat La periodista Carme Reverte entrevista mossèn Emili Marlès, que parla de la seva admiració per Rosalía i del seu interès per la relació entre la música i l’espiritualitat. Explica que va descobrir la seva música a través de l’anàlisi de l’àlbum El mal querer i comenta la seva experiència en un concert, que descriu com una proposta amb elements d’òpera i una dimensió cultural. Marlès parla de com fa servir referències de la cultura actual en les homilies i de la seva lectura de les cançons de Rosalía. També exposa què li interessa de la seva música, les lletres, els videoclips i l’obertura a qüestions espirituals. La conversa aborda igualment l’arribada de joves a la parròquia i la manera com la cultura musical pot servir per parlar amb ells. «La cultura actual té moltes coses molt positives» — Emili Marlès

  • 53'

    #12 - Rambla, 54 del 22/9/2026

    'Rambla, 54' és un programa d'històries de proximitat explicades per les ràdios de La Xarxa. Cada tarda, de dilluns a divendres i de quatre a cinc, passejarem per la vida de més de 50 municipis amb veïns, tradicions, establiments emblemàtics, expressions... tot hi tindrà cabuda i en qualsevol format! En alguns casos aquestes narracions aniran més enllà i ens aniran acompanyant durant tota la temporada, com les trobades esporàdiques al replà de casa nostra, a 'Rambla, 54'.

  • 53'

    #11 - De la creativitat de Juan Díaz Faes a la Dragonera

    Música i conversa amb Juan Díaz Faes L’episodi comença amb el record de les actuacions del Mercat de Música Viva de Vic i del concert de Quimi Portet, autor de la sintonia del programa. Després, Anna conversa amb l’artista Juan Díaz Faes, que explica la seva feina en il·lustració, art i murals, i la seva exposició a la Galeria Contrast. Art, humor i creativitat Díaz Faes parla de la campanya cívica de transport públic que va crear amb humor i ironia, i de la seva trajectòria en murals i disciplines gràfiques diverses. Explica com va desenvolupar els seus personatges geomètrics, sovint somrients, i les limitacions que es va imposar per trobar un llenguatge artístic propi. També repassa la seva recerca doctoral sobre creativitat i els exercicis que feia a les seves classes. Per alimentar les idees, diu que les anota i les guarda per recuperar-les més endavant. «A mí me parece que es muy fácil meter ideas a través del humor» — Juan Díaz Faes Los Canotipos Díaz Faes explica que va crear el grup musical Los Canotipos després de traslladar-se a un poble. El projecte barreja músics professionals i no professionals; el grup també s’ha plantejat si tancar una etapa amb un tercer disc i un concert de comiat. Les tartanes i la Plec de la Tartana Un reportatge explica què eren les tartanes i com s’utilitzaven per transportar persones i petites càrregues, especialment abans de la generalització del ferrocarril, el tramvia i els vehicles de motor. Jordi Gili, d’Amics del Prat, en descriu les característiques i els usos quotidians. El reportatge repassa la continuïtat d’aquesta tradició al Prat de Llobregat amb la Plec de la Tartana, una festa vinculada al passat agrícola del municipi. Jordi Gili n’explica l’origen i algunes de les activitats previstes per a l’edició que s’hi esmenta. També es presenta una col·lecció familiar d’eines i objectes de la pagesia del Delta del Llobregat. Badaloners, samarretes i orgull de barri Martí Villegas presenta Ismael Marín i la seva marca de samarretes Badaloners, amb dissenys que combinen noms dels barris de Badalona i tipografies conegudes. Marín explica que el projecte va començar com un portafolis a Instagram mentre estudiava disseny gràfic. La conversa tracta les col·laboracions amb projectes musicals i de bàsquet, i la voluntat de representar diferents barris i elements de la ciutat. També es parla de peticions per ampliar els models disponibles i de l’orgull de portar el nom del barri. La Dragonera, un vaixell sota el mar Un reportatge reconstrueix la història de la Dragonera, un vaixell mercant que va deixar de navegar i va ser enfonsat davant de Tarragona per convertir-lo en un escull artificial. Abans, se’n van retirar combustibles, olis, materials contaminants i el motor, que es conserva al Museu del Port de Tarragona. La presidenta de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, Anna Belén Martín, explica com es gestiona l’accés al parc subaquàtic, què poden veure els submarinistes i quins requisits i titulacions necessiten. El reportatge descriu com la vida marina ha colonitzat l’estructura del vaixell. Avanç d’un reportatge sobre una clínica dental a Arenys Oriol Leo, de Ràdio Arenys, presenta un tema sobre un robot que atén els pacients d’una clínica dental i sobre la tecnologia que s’hi utilitza en els tractaments. La transcripció acaba abans que es desenvolupi el reportatge.

  • 53'

    #10 - Canvis de vida, escacs medievals i carnisseries de poble

    Canvis de vida al món rural De l'alta cuina al forn de poble • En aquest episodi es parla del canvi radical de vida del Román González, que va deixar el prestigiós celler de Can Roca per instal·lar-se a l'Estany i gestionar un forn de llenya. • Es destaca la importància de mantenir els oficis tradicionals i l'elaboració artesanal del pa en micropobles. "No he perdut res, he guanyat bastant un estil de vida millor." - Román González Històries i fabricació d'escacs Els escacs medievals de l'Arsenda • S'analitza la història d'un joc d'escacs del segle X fet de cristall de roca, propietat original d'Arzenda i lligat a l'època medieval. • Es parla del viatge d'aquestes peces des de l'Àndalus fins a Lleida, amb parts que es conserven fins i tot a Kuwait. Producció local de jocs • Es entrevista l'empresa MoraPlay, reconeguda per ser l'única a l'Estat que fabrica peces d'escacs des de zero de manera totalment artesanal. El futur dels negocis tradicionals El tancament de les carnisseries a la Selva del Camp • L'episodi aborda el drama de la manca de relleu generacional en els negocis locals, centrant-se en tres carnisseries històriques que estan a punt d'abaixar la persiana. • Es reflexiona sobre la pèrdua de la memòria col·lectiva i el tracte de proximitat als municipis petits.

  • 53'

    #9 - Rambla, 54: Cinema, escacs, sardanes i tradicions

    La passió pel cinema a casa Col·leccions i figures a mida • Visita a una casa a Sallent amb figures a escala real de cinema d'acció i ciència-ficció. • Presència de rèpliques d'emblemàtics personatges com Àlien, Terminator, Predator i Star Wars. • Elaboració pròpia i col·laboracions amb artesans per aconseguir peces exclusives. "La gent al·lucina quan traspassa la porta de casa, no s'ho creu." El fenomen dels escacs a Mas d'en Verge Impuls i ensenyament • Creació d'un club de referència a l'interior del Montsià gràcies a la iniciativa de socis i col·laboradors. • Introducció dels escacs com a crèdit variable i assignatura lectiva als centres educatius. • Augment massiu de llicències federatives a Catalunya gràcies a la connexió amb l'escola. La sardana satànica i la renovació cultural Estratègia i noves tendències • Sardana satànica: un estil que recupera el ball tradicional adaptant-lo amb girs ràpids per atraure el jovent. • Debat entre els puristes i la necessitat d'adaptar les manifestacions culturals als temps moderns. • Castellà del Vallès com a futura capital de la sardana l'any 2027. Usos i revolució de la garrofa Propietats i cultiu • Transformació d'un cultiu tradicional de secà cap a una producció més tecnificada i rendible. • Aprofitament total del fruit: el garrofí com a estabilitzant industrial i la pulpa com a alimentació. • Aplicacions innovadores en la indústria alimentària, la cosmètica i la farmàcia. Vida eremítica a Montblanc Testimonis de recolliment • Experiència d'una ermitana al Santuari de la Mare de Déu de la Serra. • Importància del silenci, la solitud i la pregària dins de la vida religiosa. • Connexió entre el recolliment espiritual i la proximitat amb la comunitat local.

  • 53'

    #8 - Rambla, 54: Crònica, Sons i Tradicions Locals

    Entrevista a Josep Bayerri, Cronista Oficial de Tortosa Una distinció històrica Es recupera la figura del cronista oficial a Tortosa després de 50 anys de vacants amb el nomenament unànime de Josep Bayerri.L'entrevista destaca la importància de la memòria històrica i el paper de la premsa local com a eina de cohesió social i de servei públic. Reflexions sobre el periodisme i l'educació S'analitza la necessitat imperiosa de fomentar la lectura en paper davant de l'efimeritat de les xarxes socials. "La gent no lliga, no lliga... això és una de les coses més greus que tenim ara." El Paisatge Sonor d'Almacelles i la seva Sirena Origen i tradició El musicòleg Eduard Morell explica la història de la sirena de fàbrica instal·lada a Almacelles des de la Guerra Civil.Funciona com a element identitari i marca sonora que pauta el dia a dia de la ciutat de manera pràctica i emocional. Concepte de paisatge sonor Els sons quotidians conformen una identitat cultural col·lectiva que cal protegir front a l'homogeneïtzació global. El Xamizen de Badalona amb José Luque L'únic lutier d'Europa Martí Villegas presenta José Luque, considerat l'únic constructor i intèrpret de Xamizen (instrument tradicional japonès de corda pinçada) a tot el continent europeu.S'explica el procés artesanal de fabricació i la influència del consum cultural del manga i l'anime en l'interès per la cultura japonesa. Passejada pel Carrer Major de Lleida Patrimoni i comerç L'Eric López guia els oients pel carrer Major de Lleida, un eix comercial i històric que uneix la plaça de la Paeria i la plaça de la Catedral.Es destaca el paper de la paeria com a institució municipal pròpia de les terres de Ponent i la importància de l'eix comercial de vianants.

  • 53'

    #7 - Rambla 54: Història, tradicions i relacions veïnals

    Història i evolució urbana La Rambla d'Ègara • Sergi Estapé ens apropa a la història de la Rambla d'Ègara de Terrassa • Orígens vinculats a la Riera del Palau i al creixement urbanístic medieval • Transformacions clau al llarg dels segles: - Soterrament del col·lector l'any 1926 - Impacte de les tristament cèlebres riuades de 1962 - Retirada del monument franquista el 1977 - Inauguració de la configuració actual l'any 2011 amb prioritat per als vianants "Aquí a Terrassa, com a moltes altres poblacions catalanes, també tenim una Rambla molt emblemàtica i que té tota una història darrere." Cultura i tradicions locals Perruqueria canina de competició • Entrevista amb Raimon sobre l'èxit internacional d'Elisabet Rovirosa • Tercer lloc en la categoria d'Espanyols al Campionat del Món de Perruqueria FCI a les Filipines • Importància de seguir estrictament l'estàndard de la raça • Vinculació actual de les mascotes amb la vida familiar El llegat de Mirna Lacambra • Repàs a la trajectòria de la reconeguda soprano catalana • Inici de la seva formació musical i connexió amb Montserrat Caballé sota el guiatge d'Eugènia Kemedi • Creació d'projectes culturals clau: - Amics de l'Òpera de Sabadell (1982) - Orquestra Simfònica del Vallès (1987) - Escola d'Òpera de Sabadell Tradició gegantera a Catalunya • Repàs a les figures festives de diferents municipis catalans: - Els gegants de Calella: Quirza i Minerva, i la mítica Llopa - Els nous gegants i capgrossos de Sant Jaume dels Domenys presentats al maig Reflexions sobre la societat actual La vida de barri i les relacions veïnals • Conversa amb Pepita Pla sobre com han canviat les relacions entre veïns • Reflexió sobre l'impacte de la tecnologia i els mòbils en la comunicació quotidiana • Importància de recuperar el contacte directe i la valoració de l'experiència de la gent gran Actualitat del camp i de la terra • Intervenció de Miguel García des de la Terra Ferma • Estat actual de la verema i de la recollecció de fruita tardana • Proximitat de la Festa Major d'Almenar

  • 53'

    #6 - Rambla 54: Matemàtiques, Música i Gastronomia

    Introducció i Reptes Matemàtics El programa arrenca amb la participació dels oients i un repte matemàtic proposat per l'Anton Albené, matemàtic i divulgador. S'analitza com ensenyar matemàtiques a través de recursos materials i inclusius, com ara les bombolles de sabó. Recursos manipulatius: Buscar la connexió entre la teoria i l'experimentació pràctica. Autoestima matemàtica: Revertir les males experiències a través de petits èxits i reptes assequibles. El temps escolar: La importància de dedicar hores lectives suficients per evitar una excessiva mecanització. La música i la memòria col·lectiva Es connecta amb Ràdio Delta per parlar amb la Nerea Also sobre la figura de Josep Bo i la mítica cançó Lo Carrilet de la Cava, convertida en un himne de les Terres de l'Ebre. "Una cançó sorgida de l'enyorança que ha acabat convertint-se en tot un himne." Llegat musical: La recuperació de 19 composicions inèdites per part de la seva filla Gemma Bo. Gastronomia i Cultura Entrevista amb en Ricardón, cap de sala d'un restaurant de cuina mexicana a Barcelona. Es debateix sobre la importància de les paraules, el vincle amb els clients i l'aprenentatge del català com a eina d'integració cultural. Tècniques culinàries: Explicació detallada del pescado zarandeado i les seves arrels històriques. Psicologia de sala: Llegir l'energia dels clients des del moment en què creuen la porta.

  • 53'

    #4 - Rambla, 54: Esdeveniments culturals i reportatges

    Introducció i Entrevista a Laura Otonell La novel·la de l'èxit • La llibreria de les Hores Mortes s'ha convertit en un fenomen de vendes. • Es tracta d'una obra ambientada al barri del Raval de Barcelona. • Aquesta creació literària destaca per la combinació de vivències personals i ficció. "No ho somiava. O sigui, és que impensable. Mai." L'Assemblea de Catalunya Memòria històrica a Osona • Repàs del docupodcast La unitat que va fer trontollar el franquisme. • Importància de la lluita antifranquista a la comarca d'Osona. • Col·laboració de diferents sindicats i entitats democràtiques. Paraules de l'Escala i Vitralls Tradició i art local • El periodista Sergi Corral presenta mots identitaris com eo i esbutzades. • Procés detallat per crear un vitrall pas a pas amb la supervisió de Valentí Camps. • Utilització de la tècnica Tiffany i l'emplomat tradicional. Cultura Popular i Gegants El projecte familiar de l'Eduard • Història d'una colla gegantera d'Ibars d'Urgell. • El paper fonamental del cavaller Narcís en la difusió de la cultura. • Importància de transmetre valors tradicionals als més joves. "Un orgull, perquè evidentment que tot va començar amb l'afició de l'Eduard."

  • 53'

    #3 - Rambla 54: Tradicions, Natura i Cultura Local de Proximitat

    Cultura i Tradicions Locals Els Caparrots de Sant Cugat • Es repassa la tradició de convertir personatges populars de la ciutat en caparrots. • S'explica la diferència entre caparrots (personatges reals) i capgrossos (personatges ficticis). • La directora teatral Dolors Vilarassau comparteix la seva experiència en tenir el seu propi alter ego de cartó-pedra. "El fet de formar part d'aquest grup, que és els de l'art efímer, em feia molta gràcia tenir aquest reconeixement que era com una mica una eternitat de cartó-pedra" La Festa de la Filoxera a Sant Sadurní • Es detalla l'origen de la celebració del 8 de setembre que commemora el triomf sobre la plaga. • L'historiador Toni Romeu recorda com es va crear l'emblemàtica bèstia de foc als anys vuitanta. • Es destaca la implicació de més de 500 persones i la importància de la festa infantil per garantir el relleu generacional. Natura i Sostenibilitat El Secret de les Abelles • S'analitza per què algunes abelles solitàries dormen a l'interior de les flors. • El geògraf i naturalista Jan Ishter explica la gran diversitat d'espècies que existeixen a Catalunya. • S'examina el procés de coevolució entre les flors i els insectes pol·linitzadors. Educació i Comunitat Patis Inclusius i Coeducatius • Es debat sobre la distribució actual dels espais escolars, sovint dominats per l'àrea de futbol. • S'aposta per crear un entorn més horitzontal, segur i diversificat per a tots els infants. • Es proposen zones d'experimentació i jocs tranquils per evitar conflictes durant el temps de lleure. Nissagues Culturals La Família Rubio i l'Esbart de Rubí • Es repassa un segle d'història de la dansa tradicional catalana a través de la saga dels Rubio. • S'explica com la segona i tercera generació mantenen viu el llegat cultural i l'organització d'esdeveniments.

  • 53'

    #2 - Pagesia, el joc de la morra i el rodatge de Disney a Girona

    Pagesia i Viticultura L'agricultura biodinàmica • Parlem amb Miquel García, viticultor del celler La Gravera, sobre la seva feina diària. • L'agricultura biodinàmica fuig de les receptes tradicionals i busca un producte saludable i respectuós amb l'entorn. • S'utilitzen tècniques com la fitoteràpia, el seguiment de les fases de la lluna i la tracció animal. "Com que el vi està considerat aliment, hem de fer que el vi que fem nosaltres com a mínim sigui excel·lentment saludable per les persones." Tradicions Singulars: El Joc de la Morra Origen i història • Rafa Balaguer ens apropa al joc de la morra, una tradició mil·lenària documentada ja a l'antic Egipte. • A Catalunya s'ha conservat principalment a zones marineres com l'Ametlla de Mar i la Ràpita gràcies als avantpassats pescadors. Dinàmica del joc • Es tracta d'un enfrontament cara a cara on es combinen càlcul mental ràpid, crits i agilitat visual. • Els jugadors han de fer coincidir la suma dels dits mostrats amb el número dit en veu alta. Cinema i Proximitat: El Rodatge d'Embolicats Girona com a plató de cinema • Oriol Mas conversa amb la Natàlia i la Nora sobre la seva experiència com a extres en una gran producció de Disney. • El barri vell de Girona s'ha transformat per acollir l'adaptació en acció real de la pel·lícula. • L'experiència ha permès a la família viure de primera maneta el procés de rodatge, les proves de vestuari i conèixer actors i dobles d'acció.